Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

SALUT

Troballa contra el càncer de mama més agressiu i de pitjor pronòstic

  • Agencia EFE
Actualitzada 24/10/2016 a les 21:13
L’experiència d’afrontar un càncer de mama a l’espera d’un nadó

Estudiants formen un llaç en el Dia Mundial del càncer de mama.

EFE

Un equip internacional de científics ha trobat una nova diana terapèutica per al càncer de mama triple negatiu, el més agressiu i amb pitjor pronòstic, i l’únic que no compta amb teràpies dirigides.

Actualment, aquest tipus de càncer només es tracta amb quimioteràpia, però mentre que alguns pacients responen bé al tractament i es curen, d’altres tenen molt mal pronòstic i moren en poc temps.

L’estudi, dirigit per la investigadora catalana Fara Brasó-Maristany juntament amb l’oncòleg Andrew Tutt, del King’s College de Londres, s’ha fet en col·laboració amb científics del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York i de l’Institute of Cancer Research de Londres.

El càncer de mama es divideix en tres grups clínics importants: dos del tipus ER, que expressen receptors d’hormones (d’estrògens o de progesterona), i un tercer que expressa receptors de HER2.

Els dos primers afecten el 70 % dels pacients i el tercer (HER2), a un 20 % dels malalts de càncer de mama.

Però el 10 % restant té l’anomenat triple negatiu, que respon al seu nom perquè "no expressen cap dels tres receptors que es miren per diagnosticar (estrògens, progesterona i HER2)", explica Violeta Serra, investigadora del Grup de Teràpies Experimentals del Vall d’Hebron Instituto d’Oncologia (VHIO) i coautora de l’estudi.

I encara que són agressius, els dos primers tipus de càncer de mama compten amb hormonoteràpies específiques i amb teràpies dirigides als receptors d’ER o HER2, mentre que per al triple negatiu l’únic tractament possible és la quimioteràpia que no funciona igual per a tots els pacients.

Tanmateix, "la comunitat científica està fent molts esforços per classificar aquest tipus de tumors i trobar dianes terapèutiques" que ajudin a combatre’ls, aclareix Serra.

En aquest treball, els investigadors van analitzar diferents bases de dades a la recerca de gens que estiguessin alterats en el triple negatiu i van veure que el gen PIM1 "està sobreexpressat a alguns tumors, la qual cosa significa que té nivells alts d’aquesta proteïna", destaca la investigadora.

"Amb models o línies cel·lulars de càncer de mama inhibim el PIM1, un gen que es coneixia però del qual no se sabia que està involucrat en la progressió del càncer de mama tiple negatiu", explica per la seua part Fara Brasó-Maristany en declaracions.

"Descobrim que aquest gen no només fa que les cèl·lules proliferin més, sinó que a més evita l’apoptosi -un programa de destrucció cel·lular provocat per l’organisme per eliminar a les cèl·lules que ja no serveixen-" és a dir, que d’alguna manera protegeix a les cèl·lules del càncer, puntualitza.

En models de ratolí, els investigadors van inhibir el PIM1 amb un fàrmac que ja s’està emprovant per a la leucèmia i el limfoma i que aconsegueix que "les cèl·lules entrin en el procés d’apoptosi i es freni el creixement del tumor".

Aquesta part de la investigació, de fet, es va fer al VHIO el treball del qual consisteix a demostrar que el que s’observa en una línia cel·lular també es compleix en models experimentals amb animals.

En aquest centre, els investigadors van provar l’inhibidor del gen PIM1 en ratolins i van mesurar, a més, la seua activitat en combinació amb quimioteràpia.

Per tant, el treball no només valida aquest gen com a diana terapèutica, sinó que a més "constata que quan es combina aquest inhibidor amb l’Eribulina -una droga que s’utilitza en quimioteràpia per a pacients amb càncer de mama molt avançat), les cèl·lules tumorals moren perquè aquest compost potencia l’efecte de la quimioteràpia", subratlla Brasó-Maristany.

La troballa és "una bona notícia" perquè, encara que s’està investigant molt, aquest tipus de càncer de mama encara no té dianes terapèutiques que ajudin a combatre'l i "veure'l en diversos models, no només cel·lulars sinó també de ratolí, dóna moltes esperances" per a futurs fàrmacs i tractaments específics.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre