Científics russos identifiquen un gen que causa la depressió

Científics russos han identificat un gen que causa la depressió, una recerca que ha turmentat els especialistes durant molts anys i que ha d’aplanar el camí per a la cura d’aquesta malaltia mental cada vegada més comuna.

"Fins ara no s’havia trobat ni un sol gen que fos catalitzador de la depressió. La informació que porta el gen que hem identificat és molt valuosa", va dir Tatiana Axenóvich, catedràtica de Biologia de l’Institut de Citologia i Genètica (ICG) de Novosibirsk (Sibèria).

Axenóvich i el seu equip, especialistes en anàlisis genètiques matemàtiques, van idear nous mètodes estadístics per localitzar aquest gen amb l’ajuda d’ordinadors més que de provetes o microscopis.

"Fins ara, per identificar el gen calia examinar, com a mínim, a unes 50.000 persones, el que era una cosa irreal. En canvi, a nosaltres ens ha arribat amb 2.000", va explicar.

Els científics siberians s’han servit de les dades cedides pel Centre Erasmus de Rotterdam, que es dedica a estudiar la depressió, afecció l’arquitectura genètica de la qual és extremadament complexa.

I és que com més petit sigui l’efecte que tingui el gen -una cosa característica de la depressió-, més selecció de pacients es necessita per a la seua identificació.

"La clau ha estat no estudiar cada variant genètica per separat, com és tradicional, sinó el gen per complet, especialment les variants que alteren l’ADN", va apuntar.

A més, els científics es van centrar en estudiar no tant el diagnòstic, sinó els símptomes, el que permet determinar la predisposició d’una persona a caure en una depressió.

Els científics ja havien identificat diverses desenes de gens que provoquen esquizofrènia, malaltia amb una contribució genètica similar a la depressió, però en el cas d’aquesta última la recerca ha estat molt més àrdua.

"Ha estat molt difícil de localitzar el gen, però és que a més no és un de sol. Ningú no sap amb exactitud quants hi ha, però poden ser diverses desenes de gens els que causen la depressió", va admetre.

Encara que ja existeixen antidepressius, Axenóvich creu que la identificació del gen ofereix als laboratoris informació molt útil a l’hora de crear nous fàrmacs per combatre una malaltia que s’ha convertit en un repte per a la salut pública.

"Per exemple, amb ajuda del gen es podrà investigar més profundament el mecanisme que catalitza l’aparició dels símptomes depressius", va assenyalar.

Axenóvich va recordar que la depressió és causada en un 40 per cent per herència genètica de cada persona i en un 60 per cent per motius externs.

"L’entorn, les circumstàncies vitals i l’estrès al que està sotmès la persona són factors decisius", va apuntar la investigadora de l’institut dependent de l’Acadèmia de Ciències de Rússia.

A més, va recordar que cada pacient és diferent referent a la gravetat, intensitat, durada i freqüència de la malaltia, la qual cosa dificulta encara més el seu diagnòstic.

Precisament, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un dels principals obstacles per curar la depressió és l’avaluació errònia, ja que algunes persones que tenen aquesta malaltia mai són tractades i d’altres, sanes, reben antidepressius amb excessiva lleugeresa.

Els investigadors holandesos, que estudien la depressió exclusivament entre els europeus, ja han confirmat els resultats obtinguts en un grup independent de persones, la qual cosa permet considerar "creïble" la troballa dels científics siberians, segons va informar l’ICG en un comunicat.

Segons l’opinió d’Axenóvich, l’innovador mètode utilitzat per l’institut de Novosibirsk oferirà més possibilitats a l’hora d’extreure informació genètica i discernir com els gens afecten el funcionament del cervell.

Axenóvich porta més de mig segle dedicant-se a les anàlisis estadístiques per identificar els gens que causen l’aparició de les malalties humanes.

Segons l’OMS, la depressió afecta a unes 350 milions de persones, és la principal causa de discapacitat al món i afecta més la dona que l’home.

A més, entre un 8 % i un 15 % de persones pateix depressió en algun moment de la seua vida, la qual cosa és un autèntic desafiament per al sistema sanitari, a més d’una càrrega per a l’economia per l’absentisme i la jubilació anticipada.