Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

noves tecnologies

Alerten dels perills de les 'app' que ofereixen una parella virtual

Actualitzada 14/02/2017 a les 14:08
Experts de la UOC sostenen que plataformes per suplir la falta d’una parella sentimental es poden convertir en un risc per als usuaris amb baixa autoestima, perquè poden enamorar-se’n
L'app Invisible Boyfriend

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© L'app Invisible Boyfriend

«T’has sentit mai sol? Vull que m’expliquis com t’ha anat el dia, quins llibres t’agraden... Sóc una aplicació d’intel·ligència artificial que creix amb tu, que t’entén i que vol compartir la vida amb tu». Així es presenta Alex & Alice, una aplicació per a suplir la falta de parella. Acaba dient: «Et vull conèixer». Aquesta aplicació, al més pur estil cinematogràfic Her, només és una proposta que espera aconseguir el màxim de subscriptors per a materialitzar-se. N’hi ha d’altres, com Invisible Boyfriend o Invisible Girlfriend, que estan en ple funcionament des del gener del 2015 i en les quals sis de cada deu clients són dones.

Què ens porta a tenir un nòvio o una nòvia virtual? Experts en sociologia de les emocions i psicologia de la UOC donen algunes respostes.

«L’usuari busca una persona estimada i cerca el consol en la simulació d’un ens a qui pugui estimar», afirma Francesc Núñez, professor d’Humanitats i sociòleg de la UOC. Aquest tipus d’aplicacions permeten gaudir virtualment del que significa tenir una relació real.

Els beneficis emocionals són evidents perquè generen emocions reals i satisfacció personal», afegeix Núñez. Aquestes respostes poden commoure l’usuari i fer-li despertar emocions tan reals com si fos una persona de veritat.

De fet, durant el 2015 Invisible Boyfriend i Invisible Girlfriend van aconseguir mig milió de visitants als seus webs provinents de 193 països diferents.
Personalitzar la parella per a aconseguir un amor a la carta
Tot i que tenir una parella virtual pot sonar una mica impersonal, l’aplicació la humanitza al màxim possible: permet als usuaris triar-ne el nom, l’edat, la personalitat, crear una història prèvia de com s’han conegut i l’aspecte físic entre un dossier de fotografies que ofereix o bé carregar-ne alguna de pròpia. Tots aquests aspectes es tenen en compte a l’hora d’enviar els 100 missatges de text, els 10 missatges de veu i la postal escrita que aquest servei inclou al mes per un preu de 15€. Els qui s’hi sentin còmodes i vulguin tenir més «intimitat» poden passar a la versió prèmium, pagant una mica més, per a rebre missatges més pujats de to.

Una aplicació ens pot conèixer de veritat? «Sembla increïble, però amb la informació personal que es mou a internet sobre nosaltres poden conèixer molt bé els nostres gustos i caràcter», afirma el professor d’Informàtica de la UOC Antoni Pérez. La tecnologia i l’encreuament de dades ho possibiliten.

Algunes d’aquestes aplicacions es nodreixen de la informació —que l’usuari dóna quan accepta les clàusules del contracte d’ús— dels seus comptes de Facebook, Twitter, Spotify, cerques a Google o fins i tot la geolocalització. «Treballen amb un sistema de recomanació complex del tipus aprenentatge (machine learning) i algorismes heurístics», afirma Pérez.

Les aplicacions uneixen aquestes dades i adapten, així, les seves interaccions amb l’usuari: li recomanaran llibres o hi compartiran cançons d’acord amb els seus interessos, li preguntaran com li ha anat la reunió que tenia en el calendari o la cita amb el metge. Actuaran com ho faria qualsevol parella, o no, però només virtualment.
El perill de tenir un amor virtual

Matt Homann, creador de la xarxa Invisible Girlfriend & Boyfriend, afirma que el projecte és el resultat de la frustració i desesperació amorosa que va viure després del seu divorci i de la pressió social que sentia per no tenir parella.

Invisible Girlfriend

«El perfil d’usuari és el d’un individu que té una incapacitat puntual o duradora per a començar una relació amorosa real, que té por del fracàs, frustracions acumulades o baixa autoestima», afirma Mireia Cabero, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Aquest recurs emocional es converteix en una via de sortida per a la gent que pateix molta pressió social pel fet de no tenir parella.

Per a Cabero és un autoengany; cal aprendre a acceptar i relativitzar el fet de ser diferent de l’estàndard social i viure-ho amb naturalitat. Aquestes aplicacions poden ser un bon entrenament per a cites futures? Per a la psicòloga, la confiança en un mateix només s’aconsegueix en la pràctica real i no en la virtual.

«Una persona amb una alta confusió es podria arribar a enamorar d’aquest company o companya virtual», alerta Cabero. Segons Núñez, desenvolupar dependència psicològica pot ser perillós, però no més que algunes relacions tòxiques amb persones de carn i ossos.

«És una alternativa a les relacions mixtes (personals i tecnològiques, com són totes) adoptada conscientment i voluntàriament o és una alternativa a la incapacitat individual d’establir o mantenir relacions i, per tant, constitueix un consol tecnològic?», reflexiona Eulàlia Hernández, psicòloga de la UOC. «Els perills i els beneficis depenen de l’ús que l’usuari faci d’aquesta tecnologia», conclouen aquests experts.

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre