Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

MEMÒRIA HISTÒRICA

La Segarra recordarà dotze presoners de la comarca als camps d'extermini nazis amb llambordes daurades davant de les seues antigues cases

Actualitzada 22/02/2017 a les 16:33
La Segarra recordarà dotze presoners de la comarca als camps d’extermini nazis amb llambordes daurades davant de les seues antigues cases || L’historiador Jordi Oliva i el Fòrum l’Espitllera portaran a Lleida un projecte que honra d’aquesta manera 50.000 expatriats de 21 països
Roses blanques al costat dels ‘stolpersteine’ col·locats a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Roses blanques al costat dels 'stolpersteine' col·locats a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada.

Pau Corcelles

La Segarra recordarà dotze deportats durant la Guerra Civil instal·lant davant de les seues antigues cases llambordes daurades que portaran gravats el seu nom, l’origen, la data de naixement i mort, i el camp d’extermini nazi al qual van ser traslladats. L’historiador Jordi Oliva, impulsor del projecte El cost humà de la Guerra Civil a Catalunya, i el Fòrum l’Espitllera promouen aquesta iniciativa en col·laboració de Gunter Demming, artista alemany que ha mantingut així el record de 50.000 deportats en 21 països d’Europa.

Demming ha batejat aquest projecte com a Stolpersteine, terme alemany que al·ludeix a una pedra que sobresurt al camí. Es tracta de cubs de ciment coronats per plaques de llautó de deu centímetres d’ample i deu de llarg que, una vegada instal·lats, sobresurten lleugerament sobre el nivell de la vorera.

L’artista Gunter Demming ha batejat així el projecte, en al·lusió a pedres que sobresurten al camí

El primer a Catalunya es va instal·lar a Navàs el 2015 i, des d’aleshores, poden trobar-se també en altres localitats com Castellar del Vallès, Igualada i Manresa. El Memorial Democràtic de Catalunya pagarà el trasllat i el treball de l’artista. Quant al cost de les pedres, de 120 euros cadascuna, el sufragaran conjuntament entre l’organisme de la Generalitat i el Fòrum l’Espitllera. Oliva va indicar que obtindran també suport econòmic d’ajuntaments i del consell de la Segarra.

Un dels deportats durant la Guerra Civil a la Segarra va ser Antoni Merli Cornellana, agricultor nascut a les Oluges el 19 d’abril del 1897 i que va morir al camp d’extermini de Gusen el 21 de novembre del 1941. La seua filla, Josefa Merli, resideix a Igualada.

Nascuda el 1929, recorda que els seus pares van fugir amb ella i la seua germana en un carro i es van refugiar a casa d’uns coneguts a Peiriac de Mar, on van treballar fins que els nazis van separar la família i van portar el seu pare a Gusen. “Era horrible el que feien amb les persones, i per això ara em poso a la pell dels refugiats, que viuen una situació semblant”, conclou.
 

Onze morts i només un presoner que es va escapar amb vida de Mauthausen

Capturats després de travessar la frontera, gairebé tots els deportats de la Segarra a camps nazis hi van trobar la mort. A més d’Antoni Merli, van morir a Gusen Miquel Porté Rius, de Cervera (1 de gener del 1942); Josep Riera Closa, de Cervera (1 de desembre del 1943); Ramon Bonet Villarubí, de Granyena (1 de desembre del 1941); Salvador Calderó Aldabó, de la Prenyanosa (26 de juliol del 1941); Àngel Brunet López, de Sanaüja (2 de desembre del 1941); Magí Solé Ballesté, de Talavera, (24 d’agost del 1941), i Antoni Cases Blanch, de Torà (24 de maig del 1941).

Roses blanques al costat dels 'stolpersteine' col·locats a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada.
Antoni Merli Cornellana, de Biosca, el dia de la boda (1929) / Foto: Josefa Merli

Dos veïns més de la Segarra van morir l’any 1941 al camp de Harteim. Es tracta de Jaume Vilagrosa Montraveta, de Biosca (10 de setembre) i Ramon Alseda Sanou, de Cervera (26 de setembre). Aquell mateix any, Ramon Gomà Solé, de Tarroja, moriria al camp de Steyr el 24 de novembre.

També va ser deportat Magí Bernat Amat, originari de Sant Antolí, que va ingressar a Mathausen el 5 de maig del 1945. Tanmateix, Bernat va aconseguir escapar-se amb vida del camp de concentració.
Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre