Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ASTRONOMíA

Científics capten els moments finals d'una estrella massiva en una altra galàxia

  • Agencia EFE
Actualitzada 01/03/2017 a les 12:20
El descobriment permet estudiar aspectes de la vida d’estrelles 10 vegades més massives que el Sol
Científics capten els moments finals d’una estrella massiva en una altra galàxia

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Fotografia cedida aquest dimarts 28 de febrer de 2017, pel Observatorio Astronómico Nacional de Mèxic que mostra l'explosió d'una estrella massiva.

Científics capten els moments finals d’una estrella massiva en una altra galàxia

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Infografia cedida aquest dimarts 28 de febrer de 2017, pel Observatorio Astronómico Nacional de Mèxic (OAN), que mostra l'explosió d'una estrella massiva.

Un grup internacional de científics va detectar l’etapa més primerenca registrada fins ara de l’explosió d’una estrella massiva, que va produir una supernova, la qual cosa va permetre observar el material expulsat pel cos celeste en els seus moments finals, va explicar aquest dimecres el físic William Lee Alardín.

L’explosió va ser captada l’octubre de 2013 per l’Observatori Colomar a Califòrnia (EUA) en una galàxia a 160 milions d’anys llum de la nostra Via Láctea. Un any llum és la distància que recorre la llum en un any a 300.000 quilòmetres per segon.

L’alerta del descobriment, que va registrar l’explosió unes tres hores després d’haver-se produït, va donar lloc a un seguiment per part d’instruments astronòmics a tot el món.

Entre els que van respondre figura el telescopi robòtic Harold L. Johnson de l'Observatori Astronòmic Nacional a San Pedro Mártir, a l’estat mexicà de Baixa Califòrnia, operat per l’Institut d’Astronomia de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic (UNAM).

L’observació es va poder donar de manera coordinada amb col·laboradors d’una xarxa internacional molt extensa en la que ressalten participants d’Israel, Dinamarca, Irlanda, Suècia, Regne Unit, els Estats Units i Mèxic, va precisar Lee, coordinador d’Investigació Científica de l’UNAM, en una entrevista amb Efe.

"Una vegada transmesa la posició d’aquest objecte, RATIR li va poder donar seguiment durant dos mesos", va dir l’expert referint-se a la càmera infraroja per a esdeveniments transitoris i de reionització (RATIR, per les seues sigles en anglès), instal·lada al telescopi Harold L. Johnson.

Lee, diplomat de la carrera de Física de l’UNAM i amb mestria i doctorat en Física per la Universitat de Wisconsin, va explicar que l’estrella que va esclatar tenia "entre deu i vint vegades la massa del Sol", i que l’explosió va donar origen a una supernova tipus II, denominada SN 2013fs.

Una supernova és visible a causa de la llum que emana de l’explosió, fenomen que pot tardar setmanes o mesos a disminuir la seua intensitat lluminosa.

L’especialista va referir que quan les estrelles massives estan per morir tenen pulsacions i ejeccions de massa al seu entorn immediat, abans de finalment esclatar. La matèria que expulsen produeix un núvol que envolta a l’estrella.

D’acord amb el científic, en aquest cas el disc circunestel·lar que es va observar va poder originar-se entre un i dos anys abans de l’explosió, un termini molt curt comparat amb la vida d’aquest tipus d’estrelles, d’uns 10 milions d’anys (mil vegades menys que la d’estrelles com el Sol).

En captar l’explosió al cap de poques hores d’haver ocorregut, la llum que va emetre l’esclat va permetre als experts observar tot el material que envoltava l’estrella abans que fos assolit per l’explosió mateixa.

"Això va aconseguir percebre’s abans que fos escombrat per l’explosió", va assenyalar Lee, que va participar en el procés de registre i estudi de l’esdeveniment.

Altres investigadors havien aconseguit veure aquests fenòmens dies després d’ocorreguts, per la qual cosa haver captat l’explosió tot just hores més tard representa l’observació més primerenca d’una supernova fins ara.

L’investigador va afirmar que "el fet que s’hagi pogut observar l’esdeveniment en les primeres hores permet estudiar aspectes de la vida d’estrelles 10 vegades més massives que el Sol".

Actualment es compta amb instruments d’última generació que poden respondre de manera automatitzada, va exposar Lee, i va ressaltar que "no es podria donar aquest descobriment amb tecnologia de fa 20 anys".

Encara que l’explosió va ser registrada el 2013, recentment va concloure l’anàlisi i estudi de la supernova. El projecte va ser encapçalat per Ofer Yaron, de l’Instituto Weizmann per a la Ciència d’Israel, que va publicar un article a la revista Nature Physics el 13 de febrer passat amb Lee com a coautor, juntament amb investigadors d’alguns dels països participants.

Si bé va ser l’únic autor de Mèxic a la publicació, Lee va assenyalar la importància del treball dels responsables de les eines utilitzades per l’Institut d’Astronomia en el projecte, principalment els cinc astrònoms involucrats i l’equip tècnic.

"L’experiència exitosa d’aquest projecte ens ha portat a planejar altres, que fan coses diferents i complementàries, ja sigui amb imatges de molt alta resolució en telescopis relativament petits, o telescopis que observen grans seccions del cel amb una sola exposició i poden identificar esdeveniments d’aquest tipus i donar les alertes ells mateixos", va dir.

L’objectiu, va abundar, "és aconseguir trobar aquests esdeveniments en les primeres etapes, en les que succeeixen les explosions" per aprendre més sobre les diferents etapes de vida de les estrelles.

"Els programes segueixen i esperem trobar aquests esdeveniments en etapes fins i tot més primerenques", va delimitar.

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre