Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRADICIONS ESPECTACLE

Una 'Passió' del segle XVI

  • X.SANTESMASSES
Actualitzada 05/03/2017 a les 12:26
La col·legiata gòtica de Santa Maria de Cervera s’omple per acollir aquesta obra, el text de la qual és el més antic que es conserva a Europa || Amb un centenar d’actors i músics i en català antic
La representació té lloc en un cadafal de 30 metres de llarg amb el cel en un extrem (a la imatge) i l’infern en l’altre.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La representació té lloc en un cadafal de 30 metres de llarg amb el cel en un extrem (a la imatge) i l'infern en l'altre.

La representació té lloc en un cadafal de 30 metres de llarg amb el cel en un extrem (a la imatge) i l’infern en l’altre.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La representació té lloc en un cadafal de 30 metres de llarg amb el cel en un extrem (a la imatge) i l'infern en l'altre.

La representació té lloc en un cadafal de 30 metres de llarg amb el cel en un extrem (a la imatge) i l’infern en l’altre.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La representació té lloc en un cadafal de 30 metres de llarg amb el cel en un extrem (a la imatge) i l'infern en l'altre.

La Passió medieval va consolidar ahir, en la segona edició, el muntatge d’aquesta obra que recupera la Passió medieval de Cervera. La historiadora Teresa Salat, que va explicar l’evolució de la Passió al llarg dels segles, va manifestar que l’obra ha passat de ser un misteri a ser un espectacle. Així, va dir que fins i tot l’obra escrita a Cervera el 1940 tenia per objectiu “cristianitzar els rojos, amb paraules de to racista, conseqüència del moment històric, com quan esmenta l’expressió gos jueu”. En canvi, avui l’obra, va explicar Salat, té per objectiu ser un espectacle “de tremenda actualitat”. Una denúncia de la violència de gènere “amb l’exemple de la Magdalena” o de racisme, amb frases com “tu que ets jueu em dónes a mi aigua, que sóc samarità”.

La segona edició de la Passió medieval va omplir ahir la col·legiata gòtica de Santa Maria. Es tracta del text més antic que es conserva a Europa i es remunta a l’any 1534. Es porta a terme sense llum elèctrica ni tampoc megafonia i aquest any, a més, els actors han lluït vestits confeccionats en lli, és a dir, el material que s’utilitzava en l’època medieval. De fet, explica el seu director, Pep Oriol, que per actuar a la Passió de l’edat mitjana la gent adaptava la millor roba de vestir que tenia per poder lluir-la en l’actuació. El projecte compta també amb música en directe i l’actuació de l’agrupació coral de Cervera. En total, un centenar d’actors i músics que desgranen en poc més de dos hores i en català antic l’obra original.

Com a curiositat, el cadafal té gairebé 30 metres de llarg, travessa tota l’església i les escenes es munten sobre la marxa de l’actuació. La peculiaritat és que l’escena pren la forma de cel amb tons emblavits en l’extrem de l’altar major i d’infern en l’extrem de la porta de sortida. Àngels i diables interactuen durant tota l’obra.

La Passió medieval se serveix íntima, senzilla, sense més efectes que el color dels decorats, sense un altre soroll que la paraula i la música. Alba Cuñé i Pep Oriol s’han ocupat de la reconstrucció de l’obra i Xesco Grau, de la música.

Les passions reivindiquen més ajuts per al seu manteniment

Cervera va inaugurar ahir la temporada catalana de passions. A la cita van assistir representants de les nou obres de la Federació de Passions de Catalunya, que van destacar l’elevat cost d’aquests projectes, sobretot si es mantenen equipaments escènics propis, com a Cervera. Passions com la de Llinàs del Vallès i Esparreguera van reivindicar més ajuts de les administracions. El president de la de Cervera, Xavier Cañabate, va reconèixer les dificultats però es va considerar satisfet dels ajuts de Generalitat i Paeria, de 20.000 euros anuals.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre