SEGRE

INFANTESA FORMACIÓ

El dol, una assignatura pendent

El Servei de Suport al Dol de Ponent ofereix un projecte en centres educatius per fer pedagogia positiva de la mort || Inclou la prevenció del suïcidi per a adolescents als instituts

D’esquerra a dreta, Maite Melero (AMPA Enric Farreny), Begoña Giménez i Montse Robles, responsables del Servei de Suport al Dol.

D’esquerra a dreta, Maite Melero (AMPA Enric Farreny), Begoña Giménez i Montse Robles, responsables del Servei de Suport al Dol.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Parlar de la mort i el dol amb nens i adolescents, preparar-se per a la pèrdua o gestionar i acompanyar en el dolor són algunes de les grans assignatures pendents de la societat. Per aquesta raó, des de l’octubre, el Servei de Suport al Dol de Ponent ha posat en marxa un nou projecte gratuït dirigit als centres educatius de Lleida (escoles, instituts, ludoteques, centres d’escoltes, etc.) amb la col·laboració de la Diputació i la Paeria. De moment, cinc centres ja s’han adherit a la iniciativa, que porta per títol Connecta’t a la vida. Pedagogia positiva sobre la vida i la mort i que va dirigida a professors i pares d’alumnes.

Begoña Giménez, coordinadora del Servei de Suport al Dol de Ponent, va explicar que el programa consta de tres objectius clau: ajudar famílies i professors a passar un dol saludable en cas de mort d’una persona estimada pels alumnes; aportar recursos i dinàmiques per fer pedagogia del cicle de la vida des del naixement fins a la mort, passant per la malaltia, com a oportunitat d’aprenentatge i creixement personal, i finalment prevenir situacions de dol patològic i desenvolupament de conductes de risc, depressions o somatització del dolor emocional.

“Parlar de la mort, el dol i el suïcidi amb els nens i adolescents ens permet saber què saben i què desconeixen, si tenen idees equivocades, pors o preocupacions”, va afirmar Giménez.

Per fer-ho, aquest programa proposa quatre activitats, que passen per una xarrada amb pares i mares, un taller de recursos socioeducatius perquè els professors puguin tractar el tema de la mort a classe, la creació d’un protocol d’intervenció en cas de pèrdua i dol i, en el cas dels instituts, prevenció de la ideació suïcida (detectar senyals d’alerta, factors de risc, perdre la por de parlar-ne, etc).

“Cal trencar tabús i donar visibilitat a temes que són llei de vida i que, si no es posen sobre la taula, poden comportar sofriment, angoixa o incomprensió”, va afirmar Myriam Lorenzo, presidenta de l’entitat.

“El dol és un procés adaptatiu, natural i necessari amb el qual el menor es trobarà al llarg de la seua vida. No podem permetre que la mort sigui un tema tabú envoltat de silenci i foscor, de manera que reivindiquem fer pedagogia positiva”, va afegir en aquest sentit.

El Servei de Suport al Dol de Ponent va impartir un d’aquests tallers dijous passat al col·legi Enric Farreny de la Bordeta. Maite Melero, vocal de l’AMPA del col·legi, va afirmar que van sol·licitar el servei ja que van considerar “absolutament necessària” una formació per parlar del dol amb naturalitat. “Els nens pregunten molt sobre la mort i no sempre sabem què contestar-los i com fer-ho”, va afirmar.

Segons va explicar Melero, el programa és “molt recomanable” i va animar altres centres educatius a afegir-se a aquesta iniciativa. “És un programa amè i tranquil·litzador”, va concloure.

Begoña Giménez. Coordinadora de suport al dol:

Quins són els consells que doneu a les persones que han de comunicar la mort d’un ésser estimat als nens?

En primer lloc s’ha de tenir en compte l’edat que tingui el nen, perquè la seua manera d’entendre la mort és molt diferent segons els diferents cicles. S’ha d’explicar de forma clara i entenedora.

Com se’ls ha de donar la mala notícia?

S’ha de trobar un espai on se sentin segurs, un lloc íntim. Posar-nos a la seua altura i fer-los una breu introducció de la situació. Per exemple, en el cas que un familiar hagi mort en un accident de trànsit, se’ls ha d’explicar que aquella persona se n’havia anat amb el cotxe, que de vegades hi ha accidents, etcètera. Després se’ls ha de dir que la persona ha mort i és molt important dir-ho clarament i pronunciar les paraules “ha mort”. Posteriorment, s’ha de deixar que el nen exploti si necessita fer-ho, que expressi els seus sentiments, la seua ràbia.

Quines són les recomanacions per acompanyar-los posteriorment?

Després és necessari ser-hi presents, disponibles, crear un ambient afectuós per a ells i, sobretot, permetre l’expressió emocional. Així mateix, hem de reconèixer que no sempre tenim respostes per a tot i ser sincers.

D’esquerra a dreta, Maite Melero (AMPA Enric Farreny), Begoña Giménez i Montse Robles, responsables del Servei de Suport al Dol.

D’esquerra a dreta, Maite Melero (AMPA Enric Farreny), Begoña Giménez i Montse Robles, responsables del Servei de Suport al Dol.

tracking