SEGRE

GUIA

Cines de poble supervivents

Una exposició fotogràfica a l’IEI ret homenatge a les antigues sales privades que encara resisteixen a Espanya || Entre aquestes, el Flotats de Tornabous i el París de Solsona

Juan Plasencia, ahir a l’IEI al costat d’una de les seues fotografies, la del cine Flotats de Tornabous.

Juan Plasencia, ahir a l’IEI al costat d’una de les seues fotografies, la del cine Flotats de Tornabous.

Creat:

Actualitzat:

El fotògraf valencià establert a Castelló Juan Plasencia es va adonar un bon dia que a la seua província ja només quedaven pantalles de cine als centres comercials, molt diferents dels cines de poble i de barri que poblaven la seua infantesa. Plasencia es va preguntar què passa a la resta del país i es va posar a investigar. El resultat, l’exposició Fila 7, cinemes amb història, que la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya va inaugurar ahir a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. “Van ser dos anys llargs de documentació i de viatges per tot Espanya per retratar mig centenar de cines de sala única i gestió privada, els únics que queden amb aquestes característiques”, va explicar ahir el fotògraf a SEGRE. Va destacar que “una bona part resisteixen a Catalunya, on han sabut defensar-los i, en alguns casos, reflotar-los”.

L’exposició, que podrà visitar-se fins al 29 d’abril, mostra una selecció de prop de quaranta imatges en blanc i negre d’aquestes sales, entre les quals hi ha el cine Flotats de Tornabous i el París de Solsona. Simó Flotats, responsable de la sala de la localitat de l’Urgell, no va voler perdre’s la inauguració i tornar a saludar Plasencia. “Tenim el cine des del 1945, és una tradició familiar. Obrim el diumenge a la tarda i sempre hi vénen 40 o 50 persones; això sí, res d’estrenes de Hollywood, només cine independent”. Flotats, de professió agricultor, va reconèixer que “hi perdo dos o tres mil euros a l’any, però és el meu hobby i els hobbies costen diners”. Plasencia va comentar amb satisfacció que, “dels 43 cines que vaig fotografiar entre el 2013 i el 2015, cap ha tancat les portes de moment”.

Una Mostra més funcional

Una Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya més funcional per a una època de supervivència. L’edició número vint-i-tres del festival va arrancar aquest dilluns no només amb les primeres projeccions de la secció de documentals, sinó també amb la firma del conveni entre els dos organitzadors, Paeria i Centre Llatinoamericà de Lleida, per salvar un any més el certamen. L’ajuntament aporta 40.000 euros en un pressupost de 90.000 i es queda durant aquest any amb la marca del festival. En la presentació ahir de la Mostra, l’alcalde, Àngel Ros, va qualificar el pressupost de “modest, moderat”, mentre que el responsable del Centre Llatinoamericà, Osvaldo Francia, va ser una mica més gràfic: “Esquelètic.” Francia va assegurar que la cessió de la marca és “una acció conjuntural que ens ha permès cobrir aquesta edició”, mentre que Ros va recordar que, a pesar de les reiterades retallades, “la Mostra s’ha salvat durant vint-i-tres anys, que no està malament”. La presentació va comptar també amb la vicepresidenta de l’IEI i la Diputació, Rosa Pujol, que va anunciar que la Mostra arribarà al territori amb projeccions en quatre municipis, la Seu d’Urgell i Maldà i uns altres dos que es concretaran pròximament.

D’altra banda, Santi Lapeira, director del Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals, al Magical de Gardeny, va avançar la posada en marxa de CineFuturo, una plataforma de coproduccions amb la indústria llatinoamericana per a projectes de ficció o documentals. La iniciativa també comptarà amb un premi, el guanyador del qual es donarà a conèixer a la Mostra 2018, que consistirà en la postproducció al Magical i la distribució europea d’una producció o coproducció llatinoamericana.

ENTREVISTA A JUAN FERRER, DIRECTOR DE LA MOSTRA Una Mostra de dos fases? Sí, la secció oficial de documentals es desenvoluparà fins dijous, com en els últims anys, a l’auditori de la Universitat de Lleida a Cappont. Creiem que és una bona iniciativa per donar més visibilitat i projecció a aquest gènere, amb més presència de públic. I els llargmetratges i els curts, de dijous a diumenge. Un festival més retallat? Bé, la Mostra fins ara tenia nou jornades i ara en seran set. A penes dos dies menys. Si l’experiència surt bé, continuarem així. És més funcional. Sempre cal fer canvis, la nostra obligació és evolucionar, no quedar-nos sempre en el mateix. Així s’ha arribat a l’edició número vint-i-tres. Sempre provo de mirar el present i endavant, mai cap enrere. Si fa vint-i-tres anys ens haguessin dit que ara hi hauria a Lleida tres festivals de cine, no ens ho hauríem cregut. I la Mostra vam ser els primers. Estic content que Lleida sigui una ciutat que potencia l’audiovisual. Quina pel·lícula recomana? Com a director, no en puc destacar només una. El programa compta amb llargmetratges i curts premiats en festivals i un film inaugural magnífic, Nieve negra, amb Ricardo Darín, Leonardo Sbaraglia, Laia Costa i Federico Luppi. El Goya 2017 al millor documental obre el festival Encara que la gala inaugural de la Mostra no arribarà fins dijous (21.00 h, a la Llotja), el certamen va arrancar ahir amb la projecció a l’auditori de la UdL a Cappont de Frágil equilibrio, de Guillermo García López, premi Goya al millor documental del 2017. Fins dijous seguiran les projeccions d’aquesta secció, així com les sessions matinals infantils a CaixaForum. La secció oficial de llargmetratges i curts es desenvoluparà de dijous a diumenge. En total, el festival projecta cinquanta-una produccions de diferents formats de disset països.

Juan Plasencia, ahir a l’IEI al costat d’una de les seues fotografies, la del cine Flotats de Tornabous.

Juan Plasencia, ahir a l’IEI al costat d’una de les seues fotografies, la del cine Flotats de Tornabous.

tracking