Mor el filòsof Salvador Pániker als 90 anys

El filòsof, editor, enginyer i empresari català Salvador Pániker ha mort aquest dissabte als 90 anys, segons han confirmat a Efe fonts de la família.

En un missatge, el seu fill, Agustí Pániker, ha comunicat la mort del seu pare que, segons ha dit: "Ha marxat tranquil, a casa seua i sense sofriment", i ha convocat una cerimònia de comiat dilluns vinent a les 20 hores al monestir de Pedralbes de Barcelona.

Pániker (Barcelona, 1927), de pare hindú i mare catalana, va destacar tant per la seua tasca com a pensador com per la seua faceta d’activista del dret a l’eutanàsia, i va ser un intel·lectual que va estendre ponts entre Orient i Occident.

Va estudiar batxillerat en el Col·legi dels Pares Jesuïtes i es va doctorar per la Universitat de Barcelona tant en Filosofia i Lletres com en Enginyeria Industrial, i va ampliar després els seus estudis a l’estranger. Com assagista, va col·laborar en diferents revistes, havent estat cofundador de la revista "Convivium", i també va ser cronista del diari "La Vanguardia" de Barcelona.

El juny de 1968 va ser proclamat l’assagista més important de l’any per un jurat barceloní. Com periodista va portar a terme una sèrie d’entrevistes, que van culminar a la publicació de dos llibres: "Converses a Catalunya" (1966), i "Converses a Madrid" (1969). Per aquest últim llibre va rebre el Premi Internacional de Premsa.

Com a editor va introduir a l’Espanya de l’últim franquisme el que es diu "la festa dels seixanta", és a dir, el pensament contracultural i orientalista dels joves americans de llavors.

Entre les seues obres més importants estan "Converses a Barcelona" (1967, tercera edició), "Catalunya com a problema" (1967), "Els signes i les coses" (1969), "Converses a Madrid" (1969, desena edició), "una generació d’Orfes" (1970) i "Aproximació d’origen" (1982).

El 1983 va obtenir el premi de Periodisme Godó Lallana, concedit per "La Vanguardia" de Barcelona pel seu article titulat "Música de fons". Les seves últimes publicacions van ser "Diari de tardor" (2013), amb escrits que inclouen les seues experiències vitals entre 1996 i 1999, i "Diari de l’ancià avariat. 2000-2004" (2015).

En les eleccions generals de juny de 1977, va ser candidat al Congrés per la Unió de Centre Democràtic (UCD), no obtenint l’acta.

El 1965 va fundar l’editorial Kairós, des de la qual va establir un diàleg entre el racional i el místic, des de la qual va editar i va travar amistat amb Ken Wilber, Edgar Morin, Mircea Eliade, Alan Watts, Arthur Koestler o Jiddu Krishnamurti. Kariós va ser Premi Nacional 2016 a la Millor Labor Editorial Cultural.

Una altra faceta important de la seua vida va ser la lluita pel dret a l’eutanàsia. En aquest sentit, va presidir l’Associació per al Dret a Morir Dignament entre 1990 i 2009. Pániker no ha pogut veure editat l’última entrega dels seus diaris, "Adéu a gairebé tot", que havia sortit d’impremta fa només dos dies i que li anava a portar el seu editor, Claudio López Lamadrid, dilluns a casa seua.

López Lamadrid, director editorial de Literaturas Random House, va explicar que estava "molt delicat" de salut i que la setmana vinent anaven a acordar un calendari d’entrevistes per a la presentació del llibre que no "l’esgotés massa".