Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Descobreixen petjades d'un rèptil que va viure fa 247 milions d'anys al Pirineu lleidatà

Actualitzada 20/04/2017 a les 18:06
Fruit d’una investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
Una imatge d'una de les petjades

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Una imatge d'una de les petjades

Universitat Autònoma de Barcelona
Un equip d’investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha descrit un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures. Entre elles, també les d’una nova espècie, Prorotodactylus mesaxonichnus.

Les diverses campanyes de camp realitzades des de l’any 2012 per geòlegs, biòlegs i paleontòlegs de la UAB i de l’ICP i en col·laboració amb geòlegs locals en afloraments dels Pirineus corresponents als períodes Permià i Triàsic (amb unes edats compreses entre els 300 i els 200 milions d’anys) han donat lloc a la descoberta d’una gran quantitat de nous jaciments.

Els investigadors han publicat aquesta setmana a PLOS ONE un nou treball sobre els ecosistemes dels Pirineus de Lleida durant l’inici del Mesozoic. Els nous estudis es basen en les faunes de vertebrats que hi van viure durant el Triàsic inferior i mitjà (fa entre 247 i 248 milions d’anys).

Aquest interval de temps va ser crucial per a la recuperació dels ecosistemes després de l’extinció de finals del Permià (fa uns 252 milions d’anys), la més mortífera de la història de la Terra on s’estima que es van extingir al voltant del 90% de les espècies, superant amb escreix la que va causar l’extinció dels dinosaures.

L’estudi publicat es basa en l’anàlisi de petjades fòssils (icnites) que van deixar diversos grups de rèptils sobre aquests sediments, així com dels ecosistemes on varen viure.

D’entre el conjunt d’icnites destaca la presència d’una forma no descrita mai fins ara, que ha comportat l’establiment d’una nova icnoespècie: Prorotodactylus mesaxonichnus. Les icnoespècies és com els investigadors classifiquen les petjades fòssils (ja que es desconeix quin animal concret les va produir) i és equivalent a una espècie biològica. Fins ara, l’icnogènere (gènere de petjada fòssil) Prorotodactylus només es coneixia a la conca germànica centreeuropea (Polònia i Alemanya).

Els productors d’aquestes icnites s’havien atribuït a dinosauromorfs, membres primerencs del llinatge dels dinosaures, però les noves icnites pirinenques mostren que es troben relacionades amb un altre grup d’arcosauromorfs basals, descartant la relació de la nova icnoespècie amb el llinatge dels dinosaures.

Segons l’investigador de l’ICP Josep Fortuny “les noves petjades pirinenques indiquen que aquests animals, d’aproximadament mig metre de llarg, usaven les quatre potes per caminar, i sovint deixaven marques de la cua. De tota manera, algunes petjades evidencien una possible locomoció bípeda en moments puntuals per anar més ràpid.” Totes aquestes característiques indiquen que els autors de les petjades podrien ser euparkeriids, un grup d’arcosauromorfs basals coneguts per restes òssies de la mateixa edat a Polònia, Rússia, Xina i Sud Àfrica.
Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra

Part de les zones estudiades, a les rodalies de Port del Cantó, formen part del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP). Justament, el PNAP, en col·laboració amb els investigadors d’aquests treballs, l’Ajuntament de Soriguera (Pallars Sobirà) i d’altres institucions catalanes, ha començat un projecte per crear un Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra a Rubió (Pallars Sobirà). Aquest centre s’encarregarà de divulgar el patrimoni geològic i paleontològic del PNAP. Per tant, les noves descobertes són una aportació important per conèixer el nostre passat.
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre