x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

SOCIETAT

Col·lectiu LGTBI: De la il·legalitat a liderar el "rànquing" d'acceptació social

Actualitzada 28/06/2017 a les 09:56
La dècada dels 80 va portar canvis i aires de llibertat sexual a la societat espanyola, que va apagar la pandèmia de la sida, "fent rebrotar una homofòbia total i debilitant molt al 'moviment'"
Col·lectiu LGTBI: De la il·legalitat a liderar el

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Manifestants celebren el Día Mundial de l'Orgull Gay amb una marxa, autoritzada pel Govern, per demanar l'amnistia per als homosexuals, la despenalització dels actes sexuals i l'abolició de la llei de Perillositat Social i Rehabilitació Sexual, el 1978.

EFE

Espanya ha tingut un canvi radical i, "encara que en drets tot va molt lent i arriba tard", el col·lectiu LGTBI ha donat exemple de com es pot revertir una situació de discriminació, il·legalitat i penalització "donant la cara i arrencant reformes polítiques amb la lluita quotidiana".

Així resumeix el succeït a Espanya des de les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977 Jesús Generelo, el president de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB), mentre la primera diputada transsexual en l’Assemblea de Madrid, la socialista Carla Antonelli, es refereix a aquests 40 anys com un "viatge de la nit al dia".

La transició va començar amb l’homosexualitat declarada il·legal i penalitzada en "accions i en essència". Amb la Llei de perillositat social i rehabilitació, "ser o semblar homosexual o transsexual era prou motiu per ser empresonat", recorda Generelo, que subratlla que fins 1979 no es van eliminar els articles referents a l’homosexualitat d’aquesta norma.

"Tot era pur ostracisme i estigma, tant en els espais públics com privats (família) i molt poca gent estava preparada per viure'l amb dignitat", indica.

Es va lluitar per aconseguir la retirada de la Llei d’escàndol públic (1983) i la derogació total de la Llei de perillositat (1995), mentre sorgien les primeres associacions LGTB (clandestines i il·legals) que van permetre l’organització del col·lectiu "a petites cèl·lules".

La dècada dels 80 va portar canvis i aires de llibertat sexual a la societat espanyola, que va apagar la pandèmia de la sida, "fent rebrotar una homofòbia total i debilitant molt al 'moviment’".

Tanmateix, Generelo considera que el VIH va evidenciar les deficiències del sistema i va fer caure el mite que l’orientació sexual era una qüestió privada: la gent moria als hospitals sense poder tenir les seues parelles al costat, els viudos eren expulsats dels habitatges compartits i hi havia problemes amb els lloguers i en els treballs", explica.

Es va començar a legislar sobre els drets del col·lectiu "molt tímidament" en els 90, data en la qual naix la FLGT (1992), el que per al seu actual president va ser molt important perquè va suposar l’inici de la lluita unitària contra les manifestacions d’homofòbia arrelades.

Navarra, Catalunya i Madrid van aprovar lleis autonòmiques de parelles de fet i el col·lectiu en va començar a reclamar una d’estatal. "Amb el govern de (José María) Aznar això era impossible".

Per això es va decidir utilitzar "la celebració de l’Orgull", que encara era minoritari "com a eina política".

"No existíem ni per a partits ni per a sindicats, érem una cosa exòtica", recalca, "però quan traiem al carrer a milions de persones, se’ns va començar a veure com un moviment a tenir en compte, amb capacitat de reivindicació".

El moviment es reforça i demanda una Llei de matrimoni igualitari al·legant que la Constitució no permet cap tipus de discriminació" i els partits polítics "comencen apostar pels drets del col·lectiu LGTB com una qüestió de primer ordre".

L’expresident José Luis Rodríguez Zapatero l’inclou en el seu programa i "sorprenentment el compleix i molt ràpid (2005), el que va donar una "gran visibilitat, va demostrar que no era una qüestió privada i va aconseguir que la societat comencés a veure la LGTB amb respectabilitat", recorda Generelo.

Antonelli també destaca la Llei d’identitat de gènere de 2007, que en l’actualitat està pendent de reforma "per incloure els menors i eliminar la patologització", ja que els transsexuals continuen sent considerats malalts.

Recorda Antonelli que fins aquesta data, per tenir "documentació amb la seua identitat o obtenir un canvi en el Registre Civil, calia passar pel quiròfan per fer-se una cirurgia de genitals. La Llei va eliminar aquesta obligatorietat i es va convertir en un tràmit administratiu.

Però malgrat aquests canvis, ambdós lamenten que "encara queda molt per fer". La diputada socialista reclama una Llei estatal integral de transsexualitat i una altra contra la LGTBIFobia. A més, aposta per la conscienciació social i l’educació en la diferència i la diversitat des de la infantesa.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre