'Au-pair', viatjar i aprendre idiomes

Una maleta carregada d’il·lusió, ganes de conèixer món i abraçades de comiat a l’aeroport és el que s’enduen centenars de joves, d’entre 18 i 30 anys, que busquen a l’estranger la possibilitat de perfeccionar un segon idioma treballant com a au-pair, algú que s’encarrega principalment de cuidar els nens d’una família.

Tot plegat a canvi d’allotjament, manutenció i una petita paga setmanal que oscil·la entre els 50 i 150 euros. I és que, encara que es tracta d’una de les feines d’estiu de moda, a començaments del segle XIX ja hi havia dones sueques que es traslladaven a Alemanya per cuidar els nens de famílies burgeses.

Generalment tot comença a través d’internet. AuPairWorld és el portal web més utilitzat, amb prop de 80.000 espanyols inscrits el 2014. Tot i així, també existeix la possibilitat de trobar una família d’acollida a través d’una agència especialitzada.

A més d’allotjament i manutenció, els ‘au-pair’ reben una paga setmanal d’entre 50 i 150 euros

En aquest últim cas s’ha d’abonar unes despeses de gestió d’entre 250 i 690 euros, segons el país de destinació. A canvi, l’agència s’encarrega de buscar una família d’acollida i reservar els vols d’anada i tornada, a més de contractar una assegurança mèdica.

A Lleida, el Centre de Recursos Juvenils La Palma ofereix un servei d’assessorament destinat als nois i noies que planegen submergir-se en aquesta experiència. “Abans de viatjar és important estar alerta de les condicions per evitar abusos. Nosaltres recomanem que es posin en contacte amb la família, principalment per Skype, perquè hi hagi un feeling previ”, explica una de les consultores de l’entitat.

No obstant això, tot el que vulgui endinsar-se en aquesta experiència ha de tenir en compte que la majoria de famílies només busquen noies. De fet, en països com Irlanda mai s’accepten homes per a aquesta tasca.

A més, segons Susana Àlvarez, directora de l’agència Au Pair First, “als Estats Units els nois tan sols representen entre un 3% i un 4% i requereixen un perfil molt concret: amb més de vint anys, esportista i bon conductor”.

En primera persona

«Em van dir que volien una noia més gran i amb més experiència».

La Clàudia buscava una ex· periència nova per a aquest estiu i per això es va posar en contacte amb una agència anglesa que li va trobar una família a Londres. Però la se· ua aventura com a au-pair no va començar amb bon peu. “Vaig venir a Londres el 20 de juny pensant que passa· ria tot l’estiu amb una famí· lia de tres fills però al cap de dos setmanes em van dir que preferien una altra noia més gran i amb més experiència”, explica. Gràcies a la gestió de l’agència, la Clàudia ha trobat una altra família amb la qual se sent molt a gust. Tot i així, insisteix que “si no hagués estat pel suport d’un famili· ar proper resident a la ciutat, el canvi de casa hauria estat força dur”.

«S’ha d’anar amb la ment oberta a viure noves experiències».

La Sandra tenia molt clar que volia creuar l’Atlàntic. “Volia viure als EUA i ser au- pair era la meua única opció econòmicament via· ble.” Després de dos mesos d’“eterna paperassa”, es va plantar a Erie, Pennsilvània, on s’encarrega d’una nena de tres anys i d’una d’onze me· sos. Un dels requisits del pro· grama nord-americà és cursar 6 crèdits en una universitat o l’equivalent en cursos ofici· als. Per això, aquesta jove va completar un curs cultural, que valora com a “molt enri· quidor” i que li va permetre “aprendre sobre la cultura als EUA”. La Sandra considera la seua aventura com a “super· positiva” i recomana a futurs au-pair anar amb la ment oberta a noves experiències.

«Sóc un noi, però no per això sóc pitjor ‘au-pair’».

No va ser un procés senzill per al Sergi trobar una família d’acollida. “Vaig estar uns tres mesos temptejant famílies, me’n vaig cansar i vaig deci· dir buscar com si fos una dona. Després, quan ens posàvem en contacte, els explicava que era un noi i que no per això faria pitjor el meu treball com a au-pair”, explica aquest es· tudiant d’Educació Primària. Finalment, el Sergi va trobar una família a Londres a la qual no li va importar que fos home i un mes i mig després d’ar· ribar confessa que està “en· cantat” malgrat que el mitjà dels tres nens que cuida “és molt guerriller”. Sergi també estudia anglès en una acadè· mia per millorar el seu nivell, el principal motiu pel qual es va embarcar en aquest viatge.