Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

OBITUARI

Mor el llegendari actor Martin Landau als vuitanta-nou anys

  • AGENCIAS
Actualitzada 18/07/2017 a les 11:21
Va guanyar l’Oscar per ‘Ed Wood’ després de debutar a ‘Perseguit per la mort’
El popular actor Martin Landau va morir dissabte a Los Angeles.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© El popular actor Martin Landau va morir dissabte a Los Angeles.

EFE

Martin Landau, un dels actors nord-americans de més llarga trajectòria, va morir dissabte als 89 anys. L’intèrpret havia estat hospitalitzat a Los Angeles, on va patir “complicacions inesperades” que li van causar la mort, segons va informar el seu representant.

Landau va aconseguir l’Oscar el 1995 gràcies a la interpretació d’un decrèpit Bela Lugosi a Ed Wood, de Tim Burton, el biopic de, possiblement, el pitjor director de la història. Nascut a Brooklyn (Nova York) el 20 de juny del 1928 en una família d’immigrants jueus, Landau va treballar de dibuixant al diari New York Daily News abans de començar la carrera com a actor.

Influït per l’obra de Charles Chaplin, va fer el seu debut a Broadway el 1957 i el primer paper important al cine li va arribar el 1959 amb tot un clàssic de Hitchcock, Perseguit per la mort, pel·lícula en què encarnava el mà dreta de James Mason, l’assassí que perseguia el protagonista, Cary Grant. Malgrat rodar amb Hitchcock, la seua carrera va prosseguir amb més força a la televisió.

Encara que era la primera opció per encarnar el senyor Spock a Star Trek (va rebutjar l’oferta), no va ser aquesta la sèrie que li va donar la fama, sinó una d’espies, Missió: Impossible, amb la qual es va fer popularíssim encarnant Rollind Hand, el mestre de la disfressa. Al principi no havia de ser-ne el protagonista, però desavinences contractuals amb l’estrella de la sèrie, Steven Hill, i l’afecte del públic van fer que els productors l’apugessin de categoria. Tres anys després, el 1969, va ser ell el que va marxar.

A inicis dels vuitanta era considerat un actor amb talent però sense treball. I oblidat pel públic. Però el 1983 va tornar a la petita pantalla amb la comèdia Buffalo Bill i als escenaris teatrals amb Dràcula, i aquest lent ascendir el va convertir en un esclat el 1988 Francis Ford Coppola gràcies a Tucker: L’home i el seu somni, que li va comportar la seua primera candidatura a l’Oscar i guanyar el segon Globus d’Or.

L’any següent va repetir candidatura als Oscars a l’encarnar el marit adúlter a Delictes i faltes, de Woody Allen. L’estatueta li va arribar finalment el 1995 per Ed Wood, de Tim Burton.
 

Adéu al creador del cine de zombis, George A. Romero

El llegendari cineasta George A. Romero, pare del gènere cinematogràfic zombie i director i guionista de la mítica i pionera La nit dels morts vivents, va morir diumenge a Toronto als 77 anys. Romero va morir mentre dormia després d’una “breu però molt intensa batalla contra el càncer de pulmó”, segons va afirmar en declaracions al Times el seu soci productor Peter Grunwald. El cineasta, que des del 2009 tenia la doble nacionalitat canadenca i nord-americana, va morir mentre escoltava la partitura d’una de les seues pel·lícules preferides, The Quiet Man (L’home tranquil), del 1952, envoltat de l’esposa i de la filla.

Romero va ser un apassionat del cine des de criatura, al seu Bronx natal. Nascut en una família de classe mitjana descendent de cubans i lituans, George A. Romero ja rodava de nen pel·lícules en 8 mil·límetres, encara que en aquell moment el terror no entrava en la seua afició. Romero és per als aficionats el creador del modern cine de zombis gràcies a la seua precursora La nit dels morts vivents, rodada en blanc i negre amb poc més de 100.000 euros el 1968. El 2005 va dirigir la quarta pel·lícula de la saga, La terra dels morts vivents, i com que va acabar insatisfet va dirigir el 2007 la cinquena, El diari dels morts, saltant-se la cronologia de la saga.

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre