La UdL aporta llum a la psicopatia

Les persones amb psicopatia processen les emocions en àrees del cervell que la resta de la població utilitza per emmagatzemar records o planificar tasques. Així ho revela una tesi doctoral de la Universitat de Lleida, que s’emmarca en les investigacions del grup Fonaments Biològics dels Trastorns Mentals de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida).

Per a l’elaboració d’aquest estudi, que s’endinsa en les claus de la psicopatia, la doctora Vanessa Pera, professora associada de la UdL i psiquiatra del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Sant Joan de Déu Terres de Lleida, ha comparat dinou interns amb psicopatia del centre penitenciari de Ponent –tots homes– amb vint individus sans.

Mitjançant ressonàncies magnètiques efectuades a l’Hospital del Mar de Barcelona, s’ha comprovat que els psicòpates tenen més dificultats per reconèixer les expressions emocionals com la por, la tristor i l’alegria.

Es van fer ressonàncies magnètiques a l’Hospital del Mar de Barcelona per mesurar l’activitat cerebral

I és que, gràcies a les imatges obtingudes, s’ha descobert que les persones que pateixen aquest trastorn utilitzen àrees del cervell per al reconeixement facial de les expressions que habitualment es fan servir per processar informació i raonar (els individus sans processen les emocions i els diferents instints humans en una altra part del cervell, que rep el nom de sistema límbic).

“Això demostra que la variabilitat en la forma i la densitat del cervell desenvolupa un paper fonamental en la reduïda habilitat dels psicòpates per reconèixer les emocions, la qual cosa pot contribuir a una millor descripció de l’empatia i les disfuncions cognitives d’aquest col·lectiu”, explica la doctora Pera.

De moment, l’estudi ja ha estat publicat a la prestigiosa revista internacional Plos One, una publicació oberta a tots els públics que compta amb un alt factor d’impacte en la comunitat científica.

L’1 per cent de la població pateix aquest trastorn Els experts estimen que l’1 per cent de la població general pateix aquest trastorn mental, una xifra que ascendeix fins al 8 per cent i el 18 per cent entre la població penitenciària europea. Entre els trets psicològics més destacats d’aquest col·lectiu es troba l’absència d’empatia, remordiments o culpa, a més d’una forta inclinació a la manipulació dels altres per a finalitats pròpies i l’incompliment de les normes. “Els aspectes neurobiològics són bàsics per entendre aquesta patologia i plantejar teràpies”, destaca Vanessa Pera. Així mateix, la doctora considera necessàries futures investigacions que combinin mesures anatòmiques i funcionals del cervell, per entendre millor les alteracions detectades al cervell de les persones que pateixen aquesta patologia. Ampliar aquesta mostra, explica, permetria “investigar millor el paper de les característiques psicopàtiques per incrementar el reconeixement facial”.