Tatuatges: els riscos de decorar-se la pell

Actualment ja es pot dir que no són per sempre, encara que la seua costosa i lenta eliminació amb làser dependrà de factors com els colors, les tintes o la dimensió. Tanmateix, fer-se un tatuatge requereix meditar-ho amb calma perquè pot portar conseqüències amb què no es comptava. Per exemple, qui ha elegit decorar-se així el cos no pot donar sang fins entre 6 i 12 mesos després de fer-ho per descartar malalties o risc d’infecció sanguínia, el que es denomina període de finestra o de latència, comenta el doctor Dionís Muñoz, dermatòleg i membre de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia.

Les contraindicacions amb l’epidural és un tema controvertit i alguns anestesistes continuen rebutjant aplicar-la en una zona tatuada davant de la possibilitat que el pigment pugui introduir-se en el sistema nerviós central. Però una cosa "tan senzilla" com practicar una incisió d’1 a 2 mil·límetres a la zona per on passa l’agulla de l’anestèsia ho evitaria, destaca Muñoz.

Igualment discutible és la incompatibilitat entre estar tatuat i fer-se una ressonància magnètica, un temor basat en què les propietats ferromagnètiques d’algunes sals metàl·liques presents en la tinta podria provocar l’escalfament dels teixits, generant dolor, coïssor, inflamació o fins i tot cremades a la pell. Tanmateix, les tintes actuals, a base de compostos azoics sintètics, no solen contenir aquestes sals, tranquil·litza el doctor. "En l’actualitat no existeix cap raó que contraindiqui realitzar de forma segura aquesta tècnica diagnòstica. En tot cas, l’ús preventiu de compreses fredes aplicades a la zona a explorar evitaria qualsevol efecte advers", afegeix.

No passa el mateix amb la micropigmentació o maquillatge permanent, en què sí que s’utilitzen tintes amb sals metàl·liques com el rovell de ferro o el diòxid de titani, per la qual cosa abans de sotmetre’s a una ressonància, caldria refredar o protegir-se la zona, que habitualment són els llavis, les celles, els ulls o les arèoles mamàries.

Els qui es tatuen s’exposen també a la possibilitat, encara que no freqüent, de poder generar una intolerància als pigments, especialment al roig -el negre és el més segur-, a causa de la interacció continuada de la tinta amb els fluids corporals i/o l’exposició al sol.

I si volen evitar el risc d’infecció, hauran d’elegir bé el professional que li imprimirà el seu disseny favorit i acudir a estudis homologats. Optar per cases particulars o centres sense control sanitari dispara la possibilitat d’un contagi indesitjat que pot arribar a precisar fins i tot un tractament antibiòtic durant diversos mesos. En tot cas, serà millor que s’abstinguin els que pateixin psoriasi, siguin atópicos, al·lèrgics o tinguin alguna malaltia crònica de la pell.

Amb la mateixa cura han d’anar els penedits per esborrar-se el dibuix de què ja s’han cansat: el làser utilitzat, anomenat Q-Switched, és potencialment "molt més perillós" que d’altres i pot generar cicatrius "importants i irreversibles sobre la pell". Per això Muñoz recomana "destatuar-se per un dermatòleg" i mantenir-se allunyats del "reclam low cost", ja que "l’escassa preparació de l’operador juntament amb una deficient tecnologia constitueixen una combinació altament perillosa".

Un altre avís per al grup de retractats: el negre, el blau fosc i el roig són els colors més fàcils d’eliminar, al contrari dels grocs, els verds i especialment el blau turquesa, que són els més difícils.

Esborrar un tatuatge és molt més lent que fer-ho, ja que exigeix entre 5 i 15 sessions, depenent del color i del gruix de la capa de tinta, i entre una i la següent cal esperar un període d’entre 6 i 8 setmanes, la qual cosa pot allargar el procés entre 1 i 2 anys.

Una alternativa per als més porucs són els tatuatges temporals, però amaguen un perill per a la salut pública: l'henna negra, l’ús de la qual està prohibit a Espanya i a Europa encara que, adverteix aquest dermatòleg, encara pot trobar-se en zones turístiques, "sent els nens i adolescents els seus usuaris més importants". Al contrari que la natural, de color marró ataronjat i que no sol implicar problemes d’al·lèrgia, la henna negra, que s’obté afegint-li altres colorants com la pàg-fenilendiamina o PPD, pot desencadenar reaccions greus i fins i tot sensibilització permanent a aquesta substància, present per exemple en els tints de cabell.

Recentment han aparegut els tatuatges de jagua, un pigment procedent de la maceració de la polpa d’un fruit utilitzat per algunes tribus indígenes de la conca de l’Amazones que no contenen PPD i que, amb un color blavós més semblant als permanents, són l’alternativa per als més previnguts.