SEGRE

TRIBUNAL DE DONES

"La teua puta bogeria, la meua destrucció"

Víctimes de violacions múltiples en els Sanfermines relaten al Congrés la seua tràgica experiència || Posen cara i donen veu a totes les dones que han patit aquest tipus de violència

Juana Rivas, al centre, entre les assistents a les jornades.

Juana Rivas, al centre, entre les assistents a les jornades.EFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

“La teua puta nit de bogeria és la meua destrucció” és el missatge que una jove víctima d’una violació múltiple en els Sanfermines va llançar al seu agressor ahir al Congrés, en l’acte “Tribunal de Dones contra les violències masclistes” convocat per la Plataforma 7-N. “Vaig camí de casa, estic cansada i decideixo anar-me’n. Camino pel carrer, sense por però amb por. M’assec en un banc on hi ha un conegut.” Així va començar Carlota Álvarez el relat de la seua tràgica experiència. A aquest conegut se’n van unir tres més. “Sense saber-ho, ells planejaven violar-me”, va rememorar, “cansada de viure sempre amb por”.

Quan la fiquen en un carreró, adquireix consciència del que ocorrerà i se li “gela el cos”, només vol “cridar”. “Que passi ja, que passi ja”, pensa. Tanmateix, “el temps no passa”, es riuen d’ella, li fan fotografies i la graven. “El seu poder és la meua condemna”, lamenta. “Tinc fred, tinc calor, tremolo, no em controlo. M’ajec en un banc, m’arrupeixo i tanco els ulls. Que no hagi passat, que no hagi passat”, es diu. També Estela Grande va patir una violació en aquestes festes.“Ho explico? No em creuran. A qui ho explico? Ha sigut culpa meua? Esclar que no, jo no volia. Per què m’he assegut en aquest banc amb aquesta gent? No eren els meus amics? Hi confiava, eren els meus amics, no ho entenc”, es pregunta.I sobre aquests interrogants se n’amunteguen d’altres. “Hauria d’haver exercit més resistència? No, no podia, ni tan sols em sortia la veu, només intentava respirar”.

“Vull arribar a casa i netejar-me, em faig fàstic. És que ningú ho ha vist? Tinc por d’agafar un taxi, d’entrar al meu portal i trobar-me’ls, de caminar pel carrer. Però allò que em fa més por és a adonar-me que això és real”, xiuxiueja entre plors.Recorda la por d’haver-se quedat embarassada o d’haver estat encomanada d’alguna malaltia, però no sap què fer. “Necessito ajuda, sisplau”, implora.

Un ‘tribunal de dones’ jutja i condemna la violència masclista Els escruixidors testimonis de Carlota Álvarez i Estela Grande van servir per posar cara a la violència sexual, que ahir va jutjar un particular tribunal de dones, que va acabar condemnant l’Estat per altres casos de violència masclista com els d’Ángela González o Juana Rivas, present a la sala Ernest Lluch de la Cambra Baixa. Rivas va deixar que fos Paqui Fullerat, de la Plataforma 25-N de Granada, la que contés el seu cas i la que demanés justícia perquè només ha “sentit indefensió” i ha estat “apallissada per totes les instàncies de l’autoritat judicial”. Tanmateix, assegura haver-se emportat una cosa positiva: “Sentir l’afecte, el suport i el carinyo de moltes persones, moltes d’elles desconegudes.” Estela Grande va remarcar que, després de la seua dramàtica experiència, va pensar: “Això no m’ho van ensenyar al col·legi, ningú m’ha ensenyat a reaccionar.”

tracking