Una víctima de violència masclista: "Cal buscar ajuda, però la clau està en una mateixa"

Adriana Bontidean és una lleidatana de 48 anys que en fa tres va ser víctima de maltractaments per part del que llavors era la seua parella. Denunciar va ser el més difícil, però li va servir per trobar ajuda, empoderar-se i aconseguir tirar endavant. “Em va maltractar des del principi, però no me n’adonava. Va començar amb el maltractament psicològic, la manipulació, sabia quin botó prémer per fer-me mal i jo em sentia sola. Després van arribar els maltractaments físics. Ell es va quedar sense feina, era més violent i es gastava tot el que jo guanyava, fins que un dia vaig entrar en crisi”, explica.

“Vaig sentir que sola no podia, tenia por, tremolava i vaig anar als Mossos, que em van atendre meravellosament. Em van explicar quins recursos tenia al meu abast, però, tot i així, jo no ho vaig voler denunciar.” El gran pas vindria més endavant. “L’ànim d’ell va empitjorar i un dia em va pegar per haver tornat a casa sense avisar. Aquell mateix dia, de casualitat, vaig trobar una agent dels Mossos que coneixia, em va preguntar com estava i vaig començar a plorar. Suposo que esperava que em salvés un àngel. L’agent em va dir que els àngels no existeixen, però més tard em vaig adonar que sí, i són persones que et trobes i que t’ajuden sense que t’ho esperis.” “Els Mossos van venir a casa i la meua parella els va agredir. Se’l van emportar detingut. Van constatar que es tractava d’una persona molt agressiva i va quedar pres. Malgrat que jo era totalment dependent d’ell, aquella nit em vaig adonar que es tractava d’una qüestió de vida o mort i vaig decidir posar la denúncia. A partir d’aquell moment, es van obrir diverses portes, em vaig sentir molt avalada pels Mossos, treballadors socials, entitats com Creu Roja, el Casal de la Dona...”

Passat un temps, l’exparella va sortir de la presó i se’n va anar a Romania, el seu país d’origen. “Vaig aprendre que la denúncia és el clic, però per arribar-hi cal ser conscient del valor d’una mateixa. Un mosso, un metge, un assistent, etc., et poden ajudar fins a un cert punt, però la resta està a les teues mans.” “Sigui el que sigui el que hagis de passar, sempre pots treure’n una cosa positiva. Jo ara sóc responsable de mi mateixa i he crescut com a persona.” L’Adriana va invertir els estalvis a treure’s un títol de coach. “M’agradaria ajudar dones que passen pel mateix. Si jo he pogut, elles també.”

Més informació: Gairebé vuit de cada deu dones que han patit maltractaments tiren endavant