Adéu al mestre Lluís Virgili

El director coral i pedagog musical lleidatà Lluís Virgili, director de l’Orfeó Lleidatà durant quatre dècades fins al 1991, va morir ahir a Lleida als 92 anys. Nascut a Manresa el 1925, tot i que establert amb els seus pares a la capital del Segrià des que tenia 6 anys, va escriure el seu nom en majúscules en l’àmbit de la pedagogia musical catalana, tant adulta com infantil, com van posar de manifest les més de 30 edicions dels cursos internacionals de música i direcció coral que va impulsar cada estiu a Lleida des dels anys seixanta. Figura rellevant de la cultura de Lleida de la segona meitat del segle XX, Virgili també va ser diputat al Parlament de Catalunya després de les primeres eleccions autonòmiques, el 1980, i va rebre la Creu de Sant Jordi el 1984, a part d’altres distincions, com la Medalla al Mèrit Cívic de la Paeria el 2008. Fa poc més d’un any, en cadira de rodes, no va voler perdre’s l’homenatge que li va rendir el món coral amb l’estrena del seu bust a l’Auditori Enric Granados. L’alcalde, Àngel Ros, va expressar la seua tristesa per “la pèrdua d’un referent de la història del món coral a Lleida i a Catalunya”. Per la seua part, l’Orfeó Lleidatà va lamentar la mort del “mestre Virgili”, la incorporació del qual com a director de la formació coral el 1953 va suposar el seu renaixement després de la paralització de les activitats musicals provocada per la Guerra Civil. La reacció a la pèrdua del director coral es va fer visible també a les xarxes socials, amb missatges de record de la Coral Cantiga, el Cor Madrigal, la Coral Sant Jordi, la Polifònica de Puig-reig, la Coral Infantil Nova Cervera, l’Orfeó Manresà i del director actual de l’Orfeó Lleidatà, Pedro Pardo, entre altres formacions i missatges personals. El funeral en la seua memòria es farà demà dissabte (11.00 h) al santuari de Santa Teresina.

OBITUARI

LLEIDA PERD LLUÍS VIRGILI Àngel Ros. Paer en Cap UNA PROFUNDA tristesa i una immensa gratitud són els sentiments que genera la notícia de la mort, ahir, de Lluís Virgili. Tristesa per la pèrdua de la seva persona, una de les figures més rellevants de la cultura de Lleida en el segle XX, i agraïment pel gran llegat que ens deixa qui va ser, durant quatre dècades, director de l’Orfeó Lleidatà. Nascut a Manresa el 1925, la seva família va establir-se a Lleida el 1931. Va estudiar a l’Escolania de Montserrat del 1934 al 1936. De la seva trajectòria destaca el càrrec de director a l’Orfeó Lleidatà durant prop de quaranta anys (del 1953 al 1991). Hi va tenir un paper cabdal i va renovar profundament la institució. L’Orfeó Lleidatà va ser pioner en la introducció de les composicions espirituals negres en un repertori coral, tot un símbol de modernitat i obertura als anys 50. El 1964 impulsà els Cursos Internacionals de Direcció Coral, que van esdevenir un referent dins del panorama musical del país i crearen una escola de pedagogia del cant i la direcció corals que formaren diverses generacions de cantaires i directors. Lluís Virgili és part de la història del món coral a Lleida i a Catalunya i una personalitat cabdal, a més, per entendre l’existència de l’Orfeó Lleidatà, un dels referents del catalanisme i de la cultura catalana a Lleida. Virgili va contribuir decisivament a consolidar el moviment coral i a lluitar per la cultura catalana en moments difícils. Fa poc més d’un any, compartíem amb ell, amb la seva família i amb molts cantaires lleidatans un acte d’homenatge impulsat per l’associació Canta i Estima que ell mateix va fundar. Aquell dia es va col·locar un bust amb la seva figura a la Biblioteca de l’Auditori Municipal Enric Granados i, en els parlaments, un dels fills de Lluís Virgili el va definir com un idealista que no va escatimar esforços per buscar complicitats per intentar fer realitat el seu imaginari. Va ser una cita molt emotiva que ens va permetre cantar junts i homenatjar, com ho mereix, la seva rica trajectòria personal que també el va portar a ser diputat al Parlament de Catalunya per CiU. Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i amb la Medalla de la Paeria al Mèrit Cultural. Vull expressar el meu condol més sentit a la seva família, a l’Orfeó Lleidatà, a les corals i cantaires de Lleida i al conjunt de la ciutat per la pèrdua d’un gran prohom de la nostra cultura.