Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

CIÈNCIA INVESTIGACIÓ

El mar més verge, a l'Antàrtida

Actualitzada 15/01/2018 a les 09:34
Un investigador de Mollerussa, professor del CSIC, dirigeix l’equip que troba el fons més ric i més ben preservat || Servirà de referència per determinar el potencial biològic d’altres oceans
Imatges de les colònies de gorgònies trobades per l’equip d’investigadors del CSIC al mar de Weddell.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatges de les colònies de gorgònies trobades per l'equip d'investigadors del CSIC al mar de Weddell.

AWI-BREERHAVEN-ICM-CSIC
Imatges de les colònies de gorgònies trobades per l’equip d’investigadors del CSIC al mar de Weddell.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Imatges de les colònies de gorgònies trobades per l'equip d'investigadors del CSIC al mar de Weddell.

AWI-BREERHAVEN-ICM-CSIC

Un grup de científics espanyols ha trobat el fons marí més ben conservat del món i que és al nord de l’Antàrtida. Un paradigma per a la investigació oceanogràfica que ha comptat amb la direcció del lleidatà Josep Maria Gili, nascut a Mollerussa, professor d’investigació de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC. Aquest grup ha pogut identificar i quantificar la riquesa marina trobada a entre 300 i 500 metres de profunditat del mar de Weddell, cobert la major part de l’any pel gel.

En declaracions a SEGRE, Josep Maria Gili explica que fins ara tenien grans problemes per saber el grau de pertorbació dels fons marins i saber què fer per a la seua recuperació. Després de la troballa a l’Antàrtida, l’equip que dirigeix ha pogut localitzar el fons més ben conservat del planeta, és a dir, que durant milers d’anys ha estat allunyat de la mà de l’home. “Ens servirà de referència per saber quin grau de pertorbació hi ha al mar”, assenyala el professor. A més, aquest fons marí és el de més riquesa en biodiversitat localitzat fins a l’actualitat.

 

L’equip va estar 3 mesos a bord d’un vaixell alemany i va utilitzar robòtica marina per captar imatges del fons
La meitat dels oceans que es coneixen estan danyats, però Gili demana actuar per recuperar-los

 

Per determinar aquesta riquesa, els investigadors han quantificat la densitat de les gorgònies (o ventalls de mar) i en el cas de la zona explorada han marcat nivells màxims.

La riquesa natural d’aquesta zona es deu al fet que ha estat milers d’anys allunyada de la mà de l’home, afavorida per les baixes temperatures. “És una situació ideal”, remarca Gili.

Per arribar fins a aquest punt de l’hemisferi sud, els investigadors han fet servir robots submarins amb control remot, capaços de gravar imatges sense haver de baixar al fons del mar, cosa que també preserva la zona de la mà de l’equip científic. “Amb la tecnologia d’ara podem gravar diferents espècies sense haver d’extreure-les i és la millor manera d’atansar la investigació a la societat preservant el mar”, detalla el professor. Per arribar al mar de Weddell, l’equip ho va fer a bord del vaixell oceanogràfic alemany Polarstern, un dels quatre vaixells que poden fer aquest tipus de campanyes, al ser capaços de trencar el gel que s’acumula a l’Antàrtida.

L’expedició es va portar a terme durant tres mesos, del gener al març del 2014, i va continuar treballant dos anys més al laboratori. “Volíem estar molt segurs”, afirma el director.
 

Imatges de les colònies de gorgònies trobades per lequip dinvestigadors del CSIC al mar de Weddell.Josep Maria Gili
Lloc de naixement: Mollerussa, 1953
Càrrec: Professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.

Josep Maria Gili i Sardà és professor d’investigació a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Va nàixer a Mollerussa, localitat de la seua mare, però el seu pare era originari d’Artà, a Mallorca, on va quedar fascinat pel mar. Aquest biòleg marí és un dels principals experts mundials en cnidaris, la família a la qual pertanyen les meduses. A més, ha centrat bona part de la seua carrera en la formació de joves estudiants com a professor d’ecologia de la Universitat de Barcelona i amb cursos i conferències internacionals. Actualment desenvolupa projectes d’investigació al Mediterrani, l’Antàrtida, el Pacífic Sud i l’Atlàntic Nord.
“Per tenir cura del mar es necessita sentit comú i explicar, no imposar”

El professor i investigador Josep Maria Gili fa més de vint anys que treballa a l’Antàrtida, el Mediterrani i l’Atlàntic. Expert en meduses, es mostra contundent a l’hora d’aconsellar la població per preservar el mar de la mà de l’home. “Només es necessita sentit comú i per actuar cal explicar i no imposar”, assenyala. “No podem pensar que el mar s’ho empassa tot, cal cuidar- lo i no extreure’n més del que necessitem”, afegeix Gili.

En aquest sentit, l’investigador recorda que els recursos no són il·limitats i que, de fet, els estem esgotant. Com a exemple, fa referència al peix que consumim. “Hem de tenir confiança en la societat i inculcar la idea que cal preservar el que desconeixem”, explica. Aquesta idea és més fàcil avui dia, segons Gili, perquè el científic està més a prop de la població i aquesta, més sensibilitzada amb la necessitat d’actuar. La situació preocupa, però hi ha esperança. Segons Gili, només es coneixen el 10% dels oceans i més de la meitat presenta importants danys. El repte de les futures generacions d’investigadors, segons la seua opinió, passa per descobrir els fons abans que es destrueixin per poder recuperar-los. “Podem arribar- hi a temps”, conclou. Per als interessats en l’estudi del mar, Gili recomana el web www.elmarafondo. com per conèixer els últims descobriments.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre