SEGRE

TRADICIONS ENTITATS

Festes populars sense bretxa de gènere

Lleida acull una jornada sobre la presència femenina en la celebració de Moros i Cristians || Ponent, on les dones representen el 75 per cent dels festers, és un dels referents en igualtat

Membres del Grup Fonèvol d’Alcoi i de l’Associació de Moros i Cristians de Lleida ahir a La Baula.

Membres del Grup Fonèvol d’Alcoi i de l’Associació de Moros i Cristians de Lleida ahir a La Baula.LLEONARD DELSHAMS

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Les festes populars no volen quedar-se fora del debat sobre la igualtat. Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona el pròxim 8 de març, l’Associació de Moros i Cristians de Lleida va organitzar ahir una jornada per debatre sobre la incorporació de la dona en la celebració d’aquesta tradicional festa, ja que la capital de Ponent és un dels referents de paritat i igualtat per a altres associacions. En aquest sentit, van comptar amb la presència de membres del Grup Fonèvol d’Alcoi (Alacant), impulsores de la lluita per la igualtat de gènere a la festa de Moros i Cristians, que van protagonitzar una taula de debat a l’Ateneu Cooperatiu La Baula.

Una de les membres, Herminia Blanquer, va explicar ahir a SEGRE que l’objectiu de la jornada era explicar com s’està produint la incorporació de la dona a la festa, ja que en el cas d’Alcoi encara avui moltes d’elles tenen prohibida la participació en algunes comparses, tot i que s’estan produint canvis. “Dels 6.000 festers als Moros i Cristians d’Alcoi, només noranta són dones. Però a poc a poc anem guanyant pes i l’any 2016 ja van poder desfilar algunes caps d’esquadra. Anem veient llum al final del túnel, però volem accelerar el procés”, va assenyalar.

Per aconseguir-ho, el Grup Fonèvol organitza diferents activitats, com xarrades als centres escolars per impulsar la igualtat de gènere, concursos de fotografia i jornades amb historiadors i sociòlegs per donar veu a aquesta transformació lenta de les festes populars. Tanmateix, l’acte més reivindicatiu és tirar confeti lila durant la festa, per emfatitzar la presència i animar les associacions a modernitzar-se i adaptar-se a la realitat. En el cas de Lleida, la bretxa de gènere fa temps que va quedar enrere. Carmina Pardo, capitana mora de la comparsa dels Al·leridís, va assenyalar que les dones són majoria a la festa lleidatana de Moros i Cristians, on dels vuit-cents festers (comparses, músics i animació), el 75% són dones. “Cada vegada s’incorporen més i també des dels joves. Hem adequat la festa al moment actual, ja que la tradició ha d’evolucionar perquè no sigui només un atractiu turístic i formi part de la gent. A Lleida som un referent en paritat i igualtat”, va emfatitzar.

Tallers sobre la festa i recepció a la Paeria

La jornada de l’Associació de Moros i Cristians de Lleida sota el lema “La dona i la festa de moros i cristians” va comptar amb diverses activitats. A l’Ateneu La Baula es van impartir dos tallers del mocador amazic i de les cap d’esquadra. També es va fer un dinar amb plats àrabs i la recepció a la Paeria de la regidora de Cultura, Montse Parra, al Grup Fonèvol.

tracking