Adéu a l'últim Einstein

Va revolucionar la ciència com ningú no ho havia fet des d’Albert Einstein. Va agafar la seua teoria de la relativitat i la va barrejar amb la física quàntica, va establir les bases de la cosmologia moderna i va crear l’anomenada radiació de Hawking, un plantejament que establia que els forats negres no eren completament inaccessibles dels quals res pot escapar, sinó que irradien calor, una cosa impensable fins llavors. Es va convertir en un grandíssim comunicador que va aconseguir atansar la ciència a milions de persones a través dels seus llibres convertits en autèntics best-seller (Breu història del temps). I tot això ho va fer postrat en una cadira de rodes i amb la veu robòtica d’un sintetitzador per culpa d’una ELA que li van diagnosticar amb 21 anys i per la qual li van augurar llavors només dos anys més de vida. Però és que fins i tot amb medicina Stephen Hawking va ser un revolucionari, perquè va aconseguir sobreviure més de mig segle plantant cara a aquesta malaltia neurodegenerativa. Va morir ahir en la seua residència de Cambridge, amb 76 anys, deixant un llegat impagable de teories i descobriments sobre l’origen i l’evolució de l’Univers que fa irremeiable que molts experts comparin a aquest astrofísic britànic, la vida de qui també va arribar al cine (La teoría del todo) i a sèries com Els Simpsons o Star Trek, amb altres genis com Galileu Galilei o Isaac Newton. Però juntament amb l’eminent científic, Hawking serà recordat per les frases llegendàries, per l’enorme carisma, la manera d’esprémer la vida i les moltes anècdotes. Va tenir tres fills (Robert, Lucy i Tim) amb Jane Wilde, de qui es va divorciar el 1991, quatre anys abans de tornar a casar-se, amb la seua infermera, Elaine Mason, de qui es va separar el 2006.

Des de la política, passant pel Vaticà, la comunitat científica, associacions de discapacitats o la televisió, el món sencer va retre ahir homenatge a la figura d’aquest personatge immensament popular, que amb sentit de l’humor i amor per la ciència va inspirar milers de vocacions. “Les meues expectatives es van veure reduïdes a zero quan tenia 21 anys. Tot des d’aleshores ha estat un regal”, va dir el 2004.
 

• Família d’intel·lectuals. Nascut en una família d’intel· lectuals a Oxford el 8 de gener del 1942, va estudiar a la Universitat d’aquesta ciutat, però es va doctorar en Física Teòrica i Cosmologia a Cambridge, on va ocupar la mateixa càtedra que Newton  
•  
• Amb ELA, als 21 anys. Amb 21 anys, li van diagnosticar ELA, una malaltia neurodegenerativa que li impedia moure’s i parlar, per la qual cosa utilitzava un sofisticat mètode electrònic per comunicar-se. Li van augurar una mort imminent.
• Sense el Nobel. Hawking va rebre pràcticament tots els guardons que es poden obtenir, tret del Nobel. A Espanya va ser reconegut amb el Príncep d’Astúries de la Concòrdia, el Fronteres del Coneixement del BBVA i la Medalla del CSIC.