SEGRE

CIÈNCIA

Un científic alerta que cada vegada hi haurà fenòmens atmosfèrics més violents

Marcel Costa afirma que el canvi climàtic és ja una evidència

Un científic alerta que cada vegada hi haurà fenòmens atmosfèrics més violents

Un científic alerta que cada vegada hi haurà fenòmens atmosfèrics més violentsEFE/Archivo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El canvi climàtic és ja una evidència científica que causarà cada vegada més fenòmens meteorològics més violents, segons ha dit el biòleg i meteoròleg Marcel Costa, que acaba de publicar, juntament amb Jordi Mazon, el llibre "Meteorologia extrema" (Albertí Editor).

"El clima està canviant cap a un model més càlid, això és una evidència científica, la qual cosa ens condueix a fenòmens meteorològics més violents perquè, en augmentar la temperatura, hi haurà més energia en l’atmosfera", concreta Costa.

"Meteorologia Extrema", que inclou 170 fotografies històriques de desastres meteorològics, aproxima la climatologia a tots els públics, "especialment per a aquells aficionats", segons el seu autor, a través de l’anàlisi de les catàstrofes climàtiques que han colpejat Catalunya des del segle XIX fins l’actualitat.

"Un dels fenòmens climàtics més interessants que hem tractat són les inundacions del Vallès el 1962 pel gran impacte que van tenir, tant durant com després", segons Costa.

Les inundacions del Vallès són considerades com un dels pitjors desastres hidrològics a Espanya, quan van caure -després d’una llarga temporada de sequera- més de 212 litres per metre quadrat en menys de tres hores a tota la comarca, el que va desbordar el riu Besòs i va causar centenars de morts.

"Va ser el pitjor desastre natural a la Península Ibèrica des del terratrèmol de Lisboa, tant a nivell d’impacte social com de víctimes", recorda Costa.

"Des del govern franquista hi va haver al principi una política de minimitzar l’ocorregut i fer gala de la seua ràpida intervenció, encara que en realitat van ser els ciutadans els que es van organitzar per ajudar a les víctimes", subratlla Costa.

Segons el meteoròleg, "la situació és difícil que es torni a repetir, les repercussions ara no serien tan greus perquè si per a alguna cosa va servir, va ser per prevenir-nos davant de les inundacions".

On sí que "coixegem", opina Costa, és en les mesures de prevenció de la sequera, que cada vegada serà més severa.

"No tenim una distribució de l’aigua regular a Catalunya. On viu més gent, és a dir, en l’àrea metropolitana de Barcelona, escasseja molt més l’aigua que en altres regions que estan menys poblades, com les Terres de l’Ebre", segons l’autor.

"La sequera del 2008 -que també apareix al llibre- va marcar un abans i un després en la població: El consum d’aigua, especialment en l’àrea metropolitana de Barcelona, va baixar molt durant el temps que va durar la sequera, però el bo és que no s’ha tornat a recuperar".

Costa confessa que ell mateix ha adoptat mesures pròpies per reduir el consum d’aigua: "jo recullo l’aigua que surt freda a la dutxa amb una galleda abans que la caldera la comenci a escalfar i després la utilitzo per regar les plantes".

Per a Costa, la sequera és "un dels problemes més recurrents en el nostre clima". "Cada 4 o cinc anys aproximadament tenim algun episodi de sequera, és una cosa molt normal en el nostre clima, encara que perquè es torni a repetir una situació com la que vivim el 2008 el temps de retorn és més llarg, de bastantes dècades", assevera.

Per aparèixer com els pitjors desastres naturals de Catalunya, els autors van comparar la intensitat i violència dels episodis, juntament amb la seua repercussió social, és a dir, danys i víctimes i també l’enrenou que van causar.

"També busquem incloure de tot tipus: onades de fred, sequera, diluvis, tempestes, ciclons..." afegeix Costa.

Encara que, segons l’autor, si es fes una estadística sobre els fenòmens climàtics més violents a Catalunya dels últims 150 anys, el llibre estaria "completament polaritzat: únicament hi hauria sequeres i inundacions perquè són el típic del clima mediterrani que tenim".

L’obra explica i documenta fenòmens com "la siberiada", l’onada de fred que va congelar Catalunya el 1956, l’onada de calor que va causar la mort de moltes persones el 2003, la nevada del dia de Nadal de 1962, les inundacions de Montserrat el 2000 o les mànegues i els tornados del 2005 a Castelldefels.

tracking