Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESPAI

El mòdul espacial Tiangong es desintegra sobre el Pacífic sense causar danys

02/04/2018 a les 10:49
Zones de l’Argentina i Xile van ser les últimes àrees poblades que va sobrevolar
El mòdul espacial Tiangong es desintegra sobre el Pacífic sense causar danys

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Tiangong-1 entrant en l'atmòsfera terrestre.

EFE

Després de mesos d’incertesa pels hipotètics danys que pogués causar, el laboratori espacial xinès Tiangong-1 ha entrat en l’atmosfera terrestre i es va desintegrar gairebé per complet les 8.15 hora de Pequín (0.15 GMT) quan sobrevolava el centre del Pacífic Sud, lluny de qualsevol àrea habitada.

El primer mòdul de la sèrie Tiangong ("Palau Celestial" en mandarí), que va deixar de ser operatiu el 16 de març de 2016 i orbitava sense control al voltant de la Terra, va traçar en la seua "caiguda" una ruta nord-est-sud-oest en la qual segurament zones de l’Argentina i Xile van ser les últimes àrees poblades que va sobrevolar.

D’acord amb l’Oficina de Viajes Espaciales Tripulados xinesa, l’entitat responsable del Tiangong-1, la major part de la seua estructura es va destruir durant el procés d’entrada en l’atmosfera per la fricció amb aquesta a altes velocitats, encara que alguna resta va poder caure sobre les aigües de l’oceà Pacífic.

Segons els experts, aquest tipus de ferralla espacial comença a cremar-se a 100 quilòmetres d’altura sobre el nostre planeta (primer peces més petites tals com antenes o panells solars) i el principal cos de la seua estructura ho fa a uns 80 quilòmetres.

Algun fragment pot resistir aquesta combustió, encara que per la seua petita mida ja no cau a les velocitats extremes de reentrada d’aquests aparells (que poden superar els 200.000 quilòmetres per hora) sinó a molt menors, o fins i tot flotant lentament en l’aire.

El Ministeri d’Exteriors xinès va assenyalar per la seua part en la seua roda de premsa diària que no tenien constància que l’operació de reentrada hagués causat danys.

La caiguda de la nau Tiangong-1 havia generat certa incertesa des de finals de l’any passat, quan institucions com la Agencia Espacial Europea van advertir del seu estat sense control i van calcular una àmplia zona de possible impacte entre els paral·lels 43 nord i 43 sud.

Això suposava una enorme franja del planeta que comprenia tot Àfrica, gairebé tot el territori de Sud-amèrica, Oceania i Amèrica Central, el sud dels EUA, d’Àsia i el d’Europa, incloent Espanya, Itàlia o Grècia.

Aquesta incertesa va causar que a la matinada de dissabte a diumenge l’observació d’una gran bola de foc sobre el cel d’Espanya fes pensar a alguns que es tractava del Tiangong-1, encara que finalment els astrònoms aclarissin que es tractava d’una roca procedent d’un asteroide que va sobrevolar el centre i sud del país.

El Tiangong-1, primer pas fet per la Xina de cara a una futura estació espacial, va ser posat en òrbita des del centre de llançament de Jiuquan (nord-oest del país) el 29 de setembre de 2011 i va estar en funcionament quatre anys i mig, 30 mesos més de l’inicialment previst.

Amb ell situat en una òrbita a més de 300 quilòmetres d’altura sobre la Terra, la Xina va provar els primers acoblaments de naus espacials -una tècnica vital per al funcionament d’una estació permanent- i van connectar al laboratori les missions Shenzhou 8, 9 i 10.

El Tiangong-1 va ser visitat per sis astronautes xinesos, i al país asiàtic l’aparell es va fer especialment famós quan al seu interior la cosmonauta xinesa Wang Yaping va conduir el 2013 una sèrie d’experiments emesos per televisió a milions de nens xinesos i va popularitzar entre ells la cursa espacial nacional.

"La imaginació científica que (Tiangong-1) va generar entre els xinesos és incalculable", ha destacat avui el periodista expert en temes espacials Bai Ruxue, citat per l’agència oficial Xinhua.

Amb 8,5 tones de pes i 10,4 metres de longitud, el Tiangong-1 estava compost de dos estructures cilíndriques de 3,3 metres de diàmetre en la seua part més àmplia, acompanyades de dos panells solars de tres per set metres de superfície, tot això posat en òrbita per coets propulsors Llarga Marcha-2FT1.

Malgrat l’alarma generada davant de la seua possible caiguda, la seua mida era molt menor que el d’altres artefactes espacials que van reentrar en l’atmosfera, com l’estació sovieticorussa Mir, de 140 tones, que es va desintegrar al contacte amb l’aire terrestre el 2001, encara que algunes restes van caure al Pacífic.

L’aparell espacial més gran els fragments del qual van impactar a terra ferma va ser el laboratori nord-americà Skylab, de 80 tones i del qual algunes petites parts van caure el 1979 a prop de la localitat australiana d’Esperance, a l’oest del país.

La Xina va llançar el setembre de 2016 un altre laboratori orbital, el Tiangong-2, que també ha estat visitat per astronautes del país, i té previst prosseguir aquesta cursa espacial amb la posada en òrbita en la pròxima dècada de la seua primera estació en el cosmos, encara no batejada i que espera construir entre 2019 i 2022.

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre