SEGRE

SALUT ATENCIÓ

El suïcidi adolescent, sota la lupa

L’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida crea, amb tres centres més, una unitat per determinar patrons de prevenció || La unitat va atendre l’any passat 25 menors d’entre 12 i 18 anys

Vista de les noves instal·lacions de l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida a la zona de Copa d’Or.

Vista de les noves instal·lacions de l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida a la zona de Copa d’Or.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’Organització Mundial de la Salut recorda any rere any que el suïcidi s’ha convertit en un greu problema de salut pública en totes les edats, actualment la segona causa de mort en el grup d’edat de 15 a 29 anys, davant dels accidents de trànsit. Una situació que ha mobilitzat l’administració i els diferents centres sanitaris per investigar les possibles causes i patrons que puguin ajudar a l’atenció i, sobretot, a la prevenció. En aquesta línia, l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida (HSJD) ha creat recentment una unitat d’investigació al costat de l’Hospital Clínic de Barcelona, el Parc Taulí de Sabadell i l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues per poder analitzar la conducta suïcida de forma més minuciosa i poder elaborar i planificar un pla estratègic de prevenció i reduir-ne la incidència entre els menors. L’últim any, la consulta de comportament suïcida del Centre de Salut Mental Infantojuvenil de l’HSJD Lleida ha atès fins a 25 adolescents d’entre 12 i 18 anys amb aquest tipus de conductes, des dels pensaments relacionats amb la mort fins a autolesions o algun intent de suïcidi. Casos que vénen derivats dels serveis d’urgències, el pediatre o des dels centres escolars.

En aquest sentit, Gemma Montagut, psquiatra de la unitat de l’HSJD, explica que la idea de la unitat creada amb tres hospitals catalans més és fer un estudi multicèntric i analitzar la conducta suïcida per poder establir un patró, cosa que permetrà en el futur detectar menors en possible risc o susceptibles de presentar aquest comportament suïcida.

La seua proliferació ha augmentat la difusió dels missatges que difonen i fomenten el suïcidi

Quant al paper que exerceixen les xarxes socials, Gemma Montagut assenyala que “incorporen una nova dimensió, amb més missatges de difusió i promoció en diferents formats de la conducta suïcida”.

Dades

  • 39 SUÏCIDIS. Nombre de lleidatans que es van treure la vida el 2016, la xifra més alta dels últims tres anys i que va superar les víctimes de trànsit.
  • 25 ADOLESCENTS. Van ser atesos l’any passat a l’Hospital Sant Joan de Déu de les Terres de Lleida per conductes o intents de suïcidi.
  • 4 HOSPITALS. El Sant Joan de Déu de Lleida s’uneix al Clínic, al Parc Taulí de Sabadell i a l’HSJD d’Esplugues per crear un grup d’investigació.
  • 15-29 ANYS. L’Organització Mundial de la Salut alerta que el suïcidi és la segona causa de mort en aquest grup d’edat al món.

Les claus

  • Factors de risc. En el cas de l’adolescència, els experts assenyalen que influeixen diversos factors individuals (com l’edat, el gènere, la personalitat o l’existència d’una malaltia física o mental) i ambientals (situació familiar, estigma social, rendiment acadèmic o xarxa social).
  • Internet. Els facultatius assenyalen que hi ha una considerable especulació sobre la contribució d’internet tant en la prevenció com en l’activació del comportament suïcida. Encara que admeten que pot ajudar a accedir a més informació i demanar ajuda de forma anònima, també difon una quantitat més gran de missatges que fomenten aquest tipus de comportaments.
  • Malaltia mental. Entre el 80 i el 90 per cent dels adolescents que s’han suïcidat patien un trastorn mental. Els trastorns afectius, l’ansietat, l’insomni i conductes que posen en risc la seua salut, com el consum de substàncies, són factors de risc.

Gemma Montagut, psiquiatra Quins factors de risc de conductes suïcides hi ha entre els adolescents? L’estabilitat de la xarxa social és molt rellevant pel que fa a la conducta suïcida. El fracàs escolar, el comportament negatiu al col·legi i les situacions d’assetjament escolar constitueixen factors de risc en l’adolescència. És una etapa en la qual és difícil afrontar la frustració. Quin paper hi juga la família? Pot proporcionar elements de risc, si hi ha falta de comunicació o enfrontaments, i també de protecció. Es pot predir? Si hi ha hagut un intent de suïcidi previ, es pot repetir. Cal estar atents als canvis en la conducta, ja que al darrere possiblement hi haurà un trastorn mental. Com es tracta? Segons cada cas, alguns necessiten fins i tot ingrés hospitalari. S’aposta per la psicoteràpia, el suport i fàrmacs per combatre l’ansietat, la impulsivitat o l’insomni

Vista de les noves instal·lacions de l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida a la zona de Copa d’Or.

Vista de les noves instal·lacions de l’Hospital Sant Joan de Déu de Lleida a la zona de Copa d’Or.SEGRE

tracking