Els majors de 40 anys ja no podran registrar-se com a donants de medul·la

El pla de medul·la òssia prendrà una nova orientació per ser més eficaç i, per a això, serà fonamental el registre de donants, al que ja no es podran incorporar els majors de 40 anys, ja que s’ha constatat que els més eficaços són els menors d’aquesta edat, i sobretot, per causes biològiques, els homes.

Jorge Gayoso, metge adjunt de l’Organització Nacional de Trasplantaments, ha parlat sobre aquest nou objectiu del pla del qual és responsable i que, segons la directora de l’ONT, Beatriz Domínguez-Gil, ha "agafat velocitat de creuer".

De ser 100.000 els donants que figuraven en el registre espanyol el 2012 han passat a prop de 400.000, l’objectiu que pretenia assolir-se el 2020, però fa falta una reorientació en la qual es parli "més de qualitat, que de quantitat" perquè els trasplantaments tinguin encara resultats millors, perquè els donants siguin més efectius.

I la qualitat en la donació de medul·la la dóna, segons els experts, una persona de menys de 40 anys, home o dona, però preferiblement homes per causes biològiques, ja que "les dones durant l’embaràs se sensibilitzen a les proteïnes del pare del nen i amb el temps les multípares són pitjors donants".

A més, també cal tenir en compte el pes: la quantitat de cèl·lules que es recull a un donant està en funció de la seua mida; si una dona de 60 quilos ha de ser la donant d’un home de 90 quilos li costarà, però si anés a la inversa li suposaria menys esforç.

La quantitat de cèl·lules té a veure "amb la velocitat de recuperació", amb el que ser el "donant ideal" porta lligada la mida corporal i oferir més quantitat.

Aquests són els donants que reclamen més els hospitals que realitzen els trasplantaments i per això la probabilitat d’un home jove de ser donant al llarg de la seua vida és d’un 10 % davant un 3 % en la dona.

L’expert ho explica amb un símil: el 2012 hi havia un dèficit clar de nombre de donants i l’objectiu era omplir la nevera.

La van omplir amb tota mena de productes i després en anar a omplir es van adonar que el que més s’havia consumit eren cèl·lules d’homes joves, perquè era el que més reclamaven els centres de trasplantaments per ser el que produïa menys rebutjos en els pacients.

Per això del que es tracta ara és de propiciar, doncs, que s’"ompli la nevera" de menors de 40 i, segons l’especialista, "no és que la resta no serveixi", però les nostres cèl·lules, les de tots els òrgans, van acumulant per sobre dels 50 anys alteracions genètiques.

També van acumulant comorbiditats -malalties acompanyants- que normalment no apareixen en persones que en tenen 30 o 40 anys, que el normal és que estiguin sanes.

L’edat mitjana del Registre Espanyol de Donants de Médula Osea, gestionat per la Fundación Josep Carreras, és de 37 anys.

En un parell d’anys, segons els experts en trasplantaments, es podrà ja constatar si aquesta nova reorientació és eficaç, és a dir que sense augmentar massa el nombre de donants s’augmenta l’eficiència del registre i l’autosuficiència en les donacions.

Durant la jornada d’avui, també s’han abordat les diferents teràpies cel·lulars sobre les que s’estan investigant i sobre una, la denominada Cart, que pot arribar a Espanya al setembre després de ser ja aprovada als Estats Units.

És la teràpia que treballa amb les cèl·lules del mateix pacient, les modifica genèticament al laboratori i després s’infonen en el mateix per tractar el tumor.

Està aprovada per a un tipus de leucèmia infantil i per al tractament del limfoma B, encara que arribarà a un altre tipus de tumors, no només els hematològics, que és on són mes desenvolupades.

El problema és que aquestes teràpies, segons el metge, són "insostenibles" perquè són tractaments d’entre 400.000 a 500.000 euros per pacient als Estats Units, i cal buscar maneres de fer-ho arribar d’una altra manera.