Salvador Macip: «Parlar del càncer ens ajudarà a enfrontar-nos a la malaltia»

Salvador Macip és un metge, investigador i escriptor nascut a Blanes, actualment director d’un laboratori a la Universitat de Leicester (Regne Unit) que va visitar recentment Lleida per presentar el seu nou llibre 100 preguntas sobre el cáncer, coescrit amb Daniel Closa, i en el qual intenta aclarir els dubtes sobre aquesta malaltia.

Quin és l’objectiu del llibre?

Parlar dels temes que més ens preocupen sobre el càncer i fer-ho d’una forma comprensible per a tots els públics. Tots els científics i investigadors tenim l’obligació de sortir a explicar el que estem fent al laboratori i veiem que malgrat que el càncer és una malaltia molt comuna, encara és molt desconeguda per a la majoria de la població.

Però el tabú hi és...

Cada vegada parlem més sobre el càncer, això és una realitat. De fet, afectarà una de cada tres persones. Si diem les coses pel seu nom ens ajudarà a lluitar contra la malaltia quan ens toqui viure-la de prop.

I què causa el càncer?

Hi ha un factor de mala sort que no es pot controlar. Les cèl·lules experimenten una transformació i aquí també influeixen factors ambientals com la contaminació, el tabac, l’alcohol, una alimentació rica en greixos o la falta d’exercici físic. Podem saber les coses que provoquen el càncer, la qual cosa augmenta els nostres números per a aquesta loteria. Si localitzem on són aquests números de mala sort, els podem evitar.

Entre aquestes causes darrere de la malaltia, els pacients pregunten si hi ha els mòbils o els microones?

Sí, però no és així. No causen càncer perquè la radiació que emeten, de moment, no té prou energia per modificar el nostre ADN. Aquests canvis genètics estan darrere de la malaltia i les seues causes són les que hem de combatre en la mesura que puguem.

Suposo que la detecció precoç és una de les claus...

És imprescindible per a la curació de la malaltia. Més de la meitat dels càncers es poden superar. Ja hi ha més gent que sobreviu que la que mor a causa del càncer. Fa molta por, ho sé, però hem de veure el costat positiu d’aquests controls i prevenció i és que hi ha molta gent que se salva i és així perquè es detecta a temps. Per aquest motiu, és molt important fer tot allò el que està sota el nostre control: evitar els tòxics i fer-nos proves mèdiques regulars. Cal deixar enrere la idea que vas al metge perquè no et trobi res.

Però la por del càncer és molt potent...

Si posem el cap sota l’ala serà difícil que puguem superar-ho. Cal estar alerta i informar-nos bé.

Quina pregunta és la que el preocupa més com a científic?

Les que es fan sobre teràpies alternatives. Fa més de 20 anys que investigo i mai no existirà una cosa tan senzilla com una dieta o unes herbes. Hem d’acudir als experts i tenir el cap fred i no deixar-nos convèncer per aquelles persones que diuen que poden curar el càncer. És perillós.

Cap a on van els tractaments contra la malaltia?

Cada vegada són més específics. El futur passa per utilitzar cada cop menys els fàrmacs genèrics, com són ara la quimioteràpia o la radioteràpia, que funcionen molt bé però causen molts efectes secundaris. Com més sabem, més vies de tractament obrim i seguirem així fins que arribi el moment que el càncer estigui sota control.

Però es detecten més casos?

Sí, concretament per dos raons. D’una banda, vivim cada vegada en un món més tòxic i l’esperança de vida va en augment. Si vivim més, és més probable tenir càncer. Però també hi ha més supervivència a la malaltia.

Hi ha fuga d’investigadors?

Estic investigant al Regne Unit, on es dediquen més fons per a la ciència. En el cas d’Espanya, és un dels països europeus que menys finançament destina al nostre camp i ha de veure que la ciència és font de riquesa social i econòmica. I no canviarà fins que la societat la vegi com una necessitat i no com un luxe. Si hi hagués més recursos, molts científics catalans com jo, tornarien.