SEGRE

SALUT

Els bacteris multiresistents causen 35.000 morts a l'any a Espanya

És el primer país del món en consum d’antibiòtics

Els bacteris multiresistents causen 35.000 morts a l'any a Espanya

Els bacteris multiresistents causen 35.000 morts a l'any a EspanyaEFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Més de 35.000 persones moren cada any a Espanya com a conseqüència dels bacteris multiresistents -que no responen als antibiòtics- una amenaça per a la salut pública i que a Espanya suposa un problema de gran magnitud, ja que és el primer país del món en consum d’antibiòtics.

Així ho han advertit avui els autors del Registre hospitalari de pacients afectats per la resistència bacteriana impulsat per la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), que ha analitzat la mortalitat per aquests bacteris a 82 hospitals de 15 Comunitats Autònomes durant una setmana en què es van registrar 903 pacients amb infecció per bacteris multiresistents, dels quals gairebé el 20% (177) van morir.

Extrapolant aquestes dades, tal com ha explicat en roda de premsa el president de la SEIMC, José Miguel Cisneros, al llarg d’aquest 2018 s’estima que es desenvoluparan a Espanya 180.600 infeccions per aquest tipus de bacteris, que causaran 35.400 morts.

Aquestes xifres superen els morts per accidents de trànsit al país i, de continuar així, s’estima que el 2050 el nombre de morts per aquesta causa superarà els que provoca el càncer i es convertirà en la primera causa de mort per malaltia.

Cisneros ha recordat que Espanya ocupa el primer lloc del món en consum d’antibiòtics i és un dels primers països d’Europa en resistències bacterianes, malgrat la qual cosa, els pressupostos generals de l’Estat (PGE) no contemplen cap partida per lluitar contra aquesta "greu problemàtica".

"Des de la SEIMC exigim a les autoritats sanitàries els recursos tècnics i humans per fer front a aquesta problemàtica i que el finançament del Pla Nacional de Resistències als Antibiòtics s’inclogui" en els Pressupostos, ha reclamat Cisneros, que ha exigit també que hi hagi una especialitat en malalties infeccioses, com ja passa en altres països europeus.

El president de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), Miguel Ángel Calleja, per la seua part, ha advertit de l’ús abusiu dels antibiòtics a Espanya i ha alertat que el 40 % dels pacients ingressats en hospitals són tractats amb antibiòtics, mentre que 6 de cada 10 reben almenys una dosi d’aquests fàrmacs durant el seu ingrés.

El portaveu de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene, Ángel Asensio, ha explicat que els bacteris multiresistents troben als hospitals el lloc òptim per a la seua difusió, ja que són els llocs en què es concentra un major nombre de pacients portadors d’aquests bacils, amb malalties greus i un ús intensiu d’antibiòtics.

Tot això abunda en la proliferació de bacteris multiresistents.

De les dades del registre es desprèn, així mateix, que les infeccions més freqüents van ser les produïdes per l’escherichia coli (233 pacients), les pseudomonas aeruginosa multiresistent (103), la klebsiella pneumoniae (85) i la K. pneumoniae (36) i les infeccions més comunes van ser les urinàries, intraabdominales i les pneumònies.

Aquestes infeccions, no obstant això, no es limiten a un únic perfil de pacients. "Cap persona no és lliure de ser infectat", ha assegurat Cineros, que ha incidit que qualsevol pot adquirir un bacteri multiresistent sense necessitat d’estar ingressat a l’hospital.

En aquest sentit, ha explicat que fins i tot quan una persona pren antibiòtic i genera multiresistències en la seua flora intestinal, pot transmetre el bacteri multiresistent a les persones amb qui conviu.

Asensio ha subratllat, en aquest sentit, la importància d’una correcta higiene i la importància de rentar-se les mans, també en els facultatius als hospitals, on només el 40 % dels metges es neteja les mans amb alcohol després de tractar un pacient.

Per la seua part, el vicepresident del Fòrum Espanyol de Pacients, José Luis Baquero, ha alertat del problema que suposen les explotacions ramaderes en les quals s’administren antibiòtics com a mesura profilàctica o per potenciar el creixement dels animals, la carn dels quals és posteriorment consumida per humans.

tracking