«Fa deu anys que lluito per recuperar el meu avi»

Joan Pinyol Colom fa una dècada que intenta rescatar les restes del seu avi traslladades al Valle de los Caídos des del cementiri de Lleida. Juan Colom Solé va morir als quaranta-un anys a causa del tifus després de caure presoner de les tropes franquistes al cap de pocs mesos d’acabar la guerra. Natural de Capellades, estava casat i tenia tres fills d’entre 11 i 8 anys. La seua dona va exigir les seues restes, però li van dir que “fos una bona cristiana”. Va ser enterrat a la fossa comuna del cementiri de la capital del Segrià, però el 1965 va ser traslladat, sense el coneixement ni consentiment de la seua família, al Valle de los Caídos. “Mai no hem deixat de demanar-ne l’exhumació. I ens vam assabentar per casualitat que no era on nosaltres crèiem”, explica Joan Pinyol. Va ser el 2008, llegint un article en una revista sobre les persones que estaven enterrades al mausuleu del dictador que va veure el nom del seu avi. “Durant dècades la meua família va estar convençuda que les restes del meu avi eren al cementiri de Lleida. Anàvem a portar-li flors”, afirma. Les restes de Juan Colom van ser traslladades dos vegades al Valle de los Caídos, ja que als anys 90 (a l’època socialista) hi va haver filtracions a la capella on descansava i va ser portat, al costat de 502 lleidatans més, a una altra. Ara, amb els primers passos per exhumar les restes dels germans Lapeña, s’obre un raig de llum en la família Colom. “Estem esperançats i continuarem lluitant contra l’oblit”, enalteix el nét d’aquest soldat republicà que mai no va poder tornar a casa seua. En aquests deu anys, Joan Pinyol ha trucat a totes les portes i ha aconseguit localitzar i visitar la zona on reposen les restes del seu avi. “Som els següents de la llista i, si deneguen l’exhumació dels Lapeña, demanaré la del meu avi, perquè està en millors condicions. És una lluita titànica i molt solitària, però no desistiré”, afirma.