Famílies de lleidatans traslladats al Valle de los Caídos demanen l'exhumació

Els treballs iniciats fa menys d’un mes per procedir a la primera exhumació al Valle de los Caídos ha obert una porta a l’esperança als familiars dels més de 2.000 lleidatans que, segons algunes investigacions d’historiadors, estarien enterrats allà després de ser traslladats des de fosses comunes de la província.

Una esperança. Això és el que tenen ara les famílies dels lleidatans morts durant la Guerra Civil i traslladats des del cementiri de Lleida al Valle de los Caídos. I la tenen després que els pèrits de l’Institut Torroja de Ciències de la Construcció, pertanyents al Centre Superior d’Investigacions Científiques, iniciessin a mitjans del passat mes d’abril els treballs preliminars per a l’exhumació dels germans Manuel i Antonio Lapeña, procedents de Villarroya de la Sierra (Saragossa) i afusellats el 1936 pel bàndol nacional. Els treballs en aquest cas, els primers d’aquestes característiques que es permeten al polèmic mausoleu, han pogut començar per una ordre del jutjat de primera instància de San Lorenzo del Escorial, mentre que una resolució de Patrimonio Nacional autoritza l’exhumació de Pedro Gil Calonge i Juan González Moreno, de les tropes franquistes. De moment, es farà un informe pericial de l’estat dels columbaris on reposen les seues restes i si és possible el seu trasllat. Però aquests primers passos 80 anys després de finalitzar la Guerra Civil, donen il·lusió i esperança perquè descendents de víctimes mortals d’un i altre bàndol puguin cicatritzar ferides. I és en aquest punt on es troben les famílies dels lleidatans (o inhumats a la província després de morir durant la contesa) per recuperar les restes dels seus éssers estimats.

Algunes investigacions apunten que al gran mausoleu erigit per a la glòria del dictador Francisco Franco a la vall madrilenya de Cuelgamuros es troben les restes de més de 2.000 lleidatans, trets amb nocturnitat i sense permís de les fosses en les quals havien estat enterrats després de ser afusellats o morir a causa de les brutals conseqüències de la guerra. S’estima que al Valle de los Caídos hi ha 60.000 persones enterrades i que nombrosos republicans jeuen al costat de Franco. El jutge Baltasar Garzón va intentar fa deu anys que s’exhumessin les restes però la causa de l’ara apartat de la judicatura va quedar en foc d’encenalls després de la seua condemna.

Ara, els primers treballs per exhumar restes obren el camí de les famílies lleidatanes que fa anys que batallen per treure els seus éssers estimats d’aquest lloc. “Nosaltres ja ho hem sol·licitat diverses vegades i el prior sempre ens ho ha denegat. Però formem part del mateix grup que la família dels Lapeña i som els següents”, explica a aquest diari Joan Pinyol, nét d’un soldat republicà que va morir després de ser presoner de les tropes franquistes a Lleida. Va ser enterrat en una fossa comuna al cementiri de la capital del Segrià i traslladat després al Valle de los Caídos. “Estem pendents dels informes dels Lapeña, però si fossin desfavorables, crec que la nostra causa pot prosperar perquè el meu avi és en una cripta en millors condicions. Només fa falta voluntat política i judicial”, afirma. Pinyol lamenta que moltes famílies, després de tants anys, acaben llançant la tovallola. Però recorda que no estan sols i forma part de l’Agrupació de Famílies Proexumació de republicans del Valle de los Caídos. “Va ser tanta la indignació d’aquest trasllat, que fins i tot famílies amb morts del bàndol franquista s’uneixen a nosaltres,” assenyala Pinyol. Aquest nét, veí de Capellades, va poder visitar la cripta on hi ha el seu avi el 2010. I només va poder cridar: “Avi, et treuré d’aquí!”. També creuen que poden ser més a prop de treure al seu familiar d’allà els descendents de Josep Coll Escolà, un republicà d’Oliana mort a Lleida. “Pot facilitar les coses a la resta de famílies. I seria una manera de fer justícia”, asseguren.

Les restes de més de 500 lleidatans reposen a la capella del Pilar Joan Pinyol Colom va estar el 2010 al Valle de los Caídos. Va poder visitar la cripta on descansen les restes del seu avi, que va ser traslladat al costat de 502 persones més que estaven enterrades al cementiri de Lleida el 1965. “Hi va haver filtracions d’aigua i als 90 els van traslladar a la capella del Pilar. Hi ha una llista amb noms i cognoms. Són en caixes de pi, barrejats, però seria més fàcil identificar-los”, assenyala Pinyol. “En el cas del meu avi, serien més fàcil, davant les moltes restes que són en zones en molt mal estat”.

TESTIMONIS: