Seguiment amb GPS a dos trencalossos al Pallars Jussà

Tècnics de la Generalitat i investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) han col·locat dispositius emissors GPS a dos pollets de trencalòs en llibertat per primera vegada a Catalunya. Segons va informar el departament de Territori i Sostenibilitat, han accedit als nius, situats en penya-segats de la comarca del Pallars Jussà, per agafar mostres de sang dels animals i col·locar-los el dispositiu. Els pollets que s’han marcat ara, d’uns noranta dies, es van tornar al niu, situat a dalt d’un penya-segat, després de prendre’ls mesures, i treure’ls mostres de sang, que serviran per determinar el sexe i comprovar-ne l’estat de salut.

Aquest seguiment permetrà conèixer el moment en el qual els pollets abandonin el niu, així com els seus moviments pel Pirineu. L’objectiu és aprofundir en el coneixement de l’ecologia de diverses espècies, de manera que el projecte inclou marcar diversos tipus d’ocells, com l’aufrany, el voltor comú i el voltor negre.

Les dades que s’han recollit permetran conèixer amb detall l’ús de l’espai que fan totes aquestes espècies, que són primordials en els ecosistemes agroramaders, pel paper que tenen en l’eliminació de les carronyes del bestiar domèstic que mor a la muntanya, i en la prevenció de la propagació de malalties.

Actualment, la població en llibertat de trencalòs al Pirineu català arriba a les quaranta-vuit parelles (un 33 per cent del total del Pirineu). L’evolució de la població ha estat bastant positiva, i ha passat de tan sols unes sis parelles l’any 1980, localitzades a les comarques pirinenques més occidentals, a les quaranta-vuit que hi ha en l’actualitat, esteses per totes les comarques pirinenques i prepirinenques. No obstant, la mortalitat per la utilització de verins, per col·lisió amb cables i per intoxicació amb el plom de les bales que s’utilitzen per caçar mantenen el nivell d’alerta bastant alt, va afegir la conselleria de Territori i Sostenibilitat. S’espera que el seguiment serveixi per contribuir a evitar que l’espècie entri una altra vegada en un ràpid procés de regressió.

Aquesta actuació s’ha portat a terme amb la col·laboració del Grup de Suport de Muntanya dels Agents Rurals i de tècnics de la Societat Aragonesa de Gestió Ambiental (SARGA) en el marc d’un projecte d’investigació que impulsa el departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida.