x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

XARXES

Un expert alerta de l'extensió de "Momo", la nova forma de xantatge a joves

  • EFE
Actualitzada 15/08/2018 a les 13:43
Després d’obtenir imatges d’índole sexual
La nina de momo.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La nina de momo.

Youtube
Un expert alerta de l'extensió de

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Tres joves utilitzen el seu telèfon mòbil.

EFE

"Momo" és la nova forma de xantatge a joves a través de les xarxes socials, principalment per obtenir imatges d’índole sexual, i poc després de ser detectat al Japó, aquest mateix any, ja hi ha constància de casos a Espanya.

Així ho ha assegurat a EFE el pèrit judicial Eduardo San Rufo, que col·labora amb diferents despatxos d’advocats en casos de delictes informàtics i que ha ofert a Logronyo un curs dirigit a pares sobre els nous reptes de la xarxa per als joves.

Molts d’aquests pares, ha explicat, arriben a les seues xarrades alertats per "La balena blava", un "joc" creat fa anys a Rússia i que consta de 50 "reptes" per als participants.

El primer és realitzar-se talls al cos i d’allà els nivells van pujant" fins "el repte final, que és el suïcidi."

Les Forces de Seguretat espanyoles, ha detallat San Rufo, han investigat diferents casos relacionats amb aquesta pràctica a Espanya i, de fet, fa dies una adolescent riojana va denunciar haver estat víctima d’una presumpta violació per un grup de joves que "jugaven" a la Balena Blava.

Després de "La balena blava" els joves ja s’enfronten a una altra pràctica d’aquest tipus, denominada "Momo" i poc coneguda, ja que el seu origen es remunta, segons diferents estudis, a aquest mateix any al Japó i altres països asiàtics.

Ja s’ha certificat la seua extensió a tot el món, en especial en hispanoamérica i "també ha arribat a Espanya", assegura.

En realitat, aquesta pràctica és més un delicte de ciberassetjaments, "phishing" i estafa que un "joc de reptes".

Arriba als joves a través de missatges de WhatsApp o Facebook i "sempre ho fa a una hora fixa, les tres de la matinada," assegura San Rufo.

El primer missatge de "Momo" és, precisament, una obra d’art japonesa, amb aquest nom i representa a "una nina terrorífica".

Els creadors de "Momo", una vegada que han captat un jove, li comminen que realitzi diferents "proves" i els enviï arxius d’àudio o de vídeo demostrant que les ha completat.

"Primer són barrabassades, algunes de simples, però pugen de nivell fins demanar, principalment, imatges d’índole sexual", detalla.

I és en aquell moment quan el jove descobreix el veritable objectiu de qui dirigeix "Momo", l’extorsió "sobretot per obtenir imatges de pornografia".

Perquè llavors "convencen el jove que li estan observant i seguint, juguen amb la seua por de vegades amb dades que ell ha facilitat abans de forma innocent, i, amb ells, li fan xantatge i l’amenacen de revelar el que tenen d’ell si no els obeeix".

San Rufo reconeix que davant d’aquest tipus de pràctiques "no és fàcil actuar jurídicament" tant perquè "els autors operen des d’altres països i per qüestions de privacitat".

Per això el que recomana als pares en primer lloc és "observar els seus fills" perquè "si un xaval de 14 o 15 anys està preocupat o té estrès, com pot succeir en aquests casos, s’ho notaran".

Una altra "pista" és "comprovar què fan a la nit, quan tothom dorm" perquè "és quan s’estenen aquestes pràctiques".

"Si a l’ordinador un xaval es connecta a internet de nit, sempre a la mateixa hora, és una pista", detalla, mentre creu que també cal veure "si el seu fill té marques al cos que no són normals o què grava amb el seu mòbil".

El primer, admet, és "asseure’s a parlar" i "intentés que digui si és en una d’aquestes coses o fent alguna cosa a internet que la pot perjudicar".

Però, admet, "també hi ha una complicació per detectar aquestes pràctiques, el que no existeix un perfil concret dels xavals a qui arriben, poden ser molt vulnerables o al contrari i començar perquè s’asseguin molt atrevits", conclou el pèrit judicial.

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre