Torna després de 20 anys el dit d'una escultura de Guissona

La nit de Reis del 1999, un grup de joves de Guissona va seguir amb la tradició d’omplir de cartells satírics aquesta població de la Segarra. “Però abans de les nou del matí, l’ajuntament ja els havia retirat tots i ningú va poder llegir-los, la qual cosa ens va indignar”, explica Albert Ribalta, que llavors tenia 19 anys.

L’endemà, la nit del 6 al 7 de gener, aquests joves es van disposar a contraatacar amb un altre cartell de grans dimensions en el qual van denunciar la censura imposada des del consistori. “Com que estàvem escarmentats, vam decidir utilitzar una escala molt gran del meu pare, que es dedicava a la construcció, per assegurar-nos que l’ajuntament no ho tingués fàcil per despenjar el cartell i que tot el poble pogués llegir la nostra queixa en ple dia de mercat, quan més gent hi ha al carrer des de primera hora del matí.”

Albert Ribalta va ser l’encarregat de pujar a l’escala. “Vam penjar el cartell a l’altura de la cara de l’escultura del pare Coll que hi ha a la part esquerra de la façana de l’església de Santa Maria.” Molt alt. Ribalta es va desequilibrar i a punt va estar de caure. “Va parar el cop l’estàtua”, assegura. No hi va haver ferits, però el pare Coll va perdre un dit aquella nit. “No sabia què fer, així que simplement el vaig recollir de terra i el vaig guardar en un paquet de cigarros buit.” A l’arribar a casa seua va posar el paquet amb el dit de pedra en un calaix de la seua habitació i no va dir res del que havia succeït. “Com que havíem tingut aquesta enganxada amb l’ajuntament, suposo que vaig tenir por de represàlies”, assegura. Sempre va pensar a tornar el polze, però quan va amainar la tempesta per la guerra dels cartells de Reis havia passat molt de temps i se’n va oblidar del tot.

Gairebé dos dècades després, Albert Ribalta es va retrobar amb el seu particular tresor. “Buscava alguna cosa a l’habitació on dormia quan vivia a casa dels meus pares i vaig topar amb el vell paquet de Winston”, explica. Com que ja ni tan sols no fuma, li va cridar l’atenció i, de sobte, va recordar tot el que va succeir el 1999. Ribalta va pensar que era el moment d’escriure el final a aquesta rocambolesca història. “Com que sóc amic de David Castellana, historiador i tècnic de Cultura de l’ajuntament de Guissona, vaig contactar primer amb ell per explicar-li el cas i em va recomanar que fes la donació del dit al Museu Eduard Camps.” Ribalta, que ja no resideix habitualment a Guissona, va delegar en la seua mare per retornar el polze de pedra del pare Coll dins del mateix paquet de tabac en el qual havia passat els últims dinou anys.

FINAL FELIÇ

“Com que estan restaurant la façana de l’església, és el moment oportú perquè el dit torni al seu legítim propietari, ja que fins i tot estan les bastides posades”, assegura. Fonts del Museu de Guissona van avançar que el dit es col·locarà a l’escultura del pare Coll pròximament, ja que no presenta cap desperfecte. Un final feliç per a una insòlita aventura.