SEGRE

MIGRACIÓ ACOLLIDA

Lleida acull 211 menors migrants que han arribat en pastera i sense família

L’arribada massiva de menors migrants sense família a Catalunya, la majoria d’ells després d’entrar a la Península en pastera, ha obligat la Generalitat a obrir centres i places per donar-los protecció. Actualment, a les comarques de Ponent hi ha acollits un total de 211 d’aquests menors en tretze centres repartits per la província.

Un dels centres de Lleida a l’antic edifici del Seminari.

Un dels centres de Lleida a l’antic edifici del Seminari.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’arribada de menors migrants que viatgen a la Península sense familiars, molts d’ells en pastera, i acaben a Catalunya s’ha triplicat l’últim any, cosa que ha portat la Generalitat a crear un pla d’emergència per donar-los acollida i incloure’ls al sistema de protecció de menors. Segons les dades facilitades a aquest diari per la conselleria de Treball, Assumptes Socials i Famílies, en l’actualitat a les comarques de Ponent hi ha un total de 211 menors migrants no acompanyats en acollida, coneguts com a MENA.

Tutelats per la Generalitat, que n’assumeix la guarda i custòdia fins a la majoria d’edat, han estat resituats en un total de tretze centres distribuïts per les comarques lleidatanes. Malgrat que la conselleria no ha volgut concretar en quins municipis s’han obert places d’acollida per a aquest col·lectiu, SEGRE va avançar fa uns dies que dos centres han començat a funcionar a Lleida ciutat i se sumen a un tercer que ja havia obert places a la capital del Segrià, a més d’altres a Almacelles o Gimenells.

El 2017, les peticions d’asil a les comarques lleidatanes es van triplicar fins a superar el centenar

Benestar assenyala que es tracta de centres de primera acollida, pisos com els de Gimenells o residències per a joves en procés d’inserció social i laboral, així com centres d’emergència. Aquests 211 menors que resideixen actualment en alguns dels centres oberts a Ponent són la majoria nois d’entre 14 i 17 anys que van arribar a Barcelona procedents de les costes andaluses després de creuar l’Estret des del Marroc en pastera. Tanmateix, la conselleria assenyala que, malgrat que ara mateix hi ha 211 menors tutelats a les comarques lleidatanes, això no significa que se n’hagi d’atendre més, ja que alguns podrien sortir del sistema de protecció quan arribin a la majoria d’edat o si s’aconsegueix localitzar algun familiar.

Des del mes de juny del 2017 i fins al mes d’agost d’aquest any, la Generalitat ha atès 2.203 menors migrants no acompanyats, la qual cosa representa el 25 per cent dels nens i adolescents que formen part del sistema de protecció.

Per a l’acollida, s’han habilitat 109 centres a tot Catalunya, ubicats en una trentena de municipis, que compten amb amb un total de 1.787 places. Al llarg d’aquest últim any, el Govern ha obert noranta-tres centres de primera acollida, d’emergència, pisos assistits, residències per a joves en procés de reinserció i servei d’acompanyament per a joves extutelats. Des de Benestar assenyalen que no es descarta l’obertura de nous centres també a Ponent, ja que es van gestionant en funció de l’arribada de més menors. Un flux d’immigració que encara es preveu a l’alça.

El Govern demana més previsió per preparar l’acollida L’arribada de menors migrants no acompanyats s’ha triplicat en dos anys. Des de la Generalitat parlen de situació d’emergència, però assenyalen que no han deixat d’atendre cap menor que arriba a Catalunya en aquestes condicions i demanen a l’Estat més previsió per poder preparar l’acollida amb més temps. A l’última reunió de les diferents comunitats autònomes, la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Georgina Oliva, i el conseller de Treball i Assumptes Socials i Familiars, Chakir el Homrani, van reclamar una estratègia global per poder donar una resposta coordinada i van insistir en el fet que s’han de tenir detectats els fluxos migratoris que permetin planificar l’acollida, la generació de places, la recerca de professionals i la gestió amb les entitats. Un altre punt que, segons la Generalitat, ha de treballar l’Estat és l’agilitació de processos de regularització i treballar en el compliment dels drets d’asil i ciutadania. El Govern central va anunciar un fons de quaranta milions d’euros per a l’atenció de joves migrants sense familiars. L’any 2017, les comarques de Ponent van registrar el triple de peticions d’asil que el 2016, que van superar el centenar, les mateixes que van demanar refugi durant l’últim quadrienni.

Un dels centres de Lleida a l’antic edifici del Seminari.

Un dels centres de Lleida a l’antic edifici del Seminari.SEGRE

tracking