x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Els "superaliments", els perillosos bulos del càncer més wasapejats

  • Belén Escudero / EFE
Actualitzada 19/09/2018 a les 17:04
Gingebre

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Gingebre

EFE
Prendre un suc de llimó en dejú no prevé el càncer, ni menjar baies de goji, papaia o alvocat perquè no existeix cap dieta anticàncer, malgrat les perilloses falòrnies sobre aliments que es multipliquen per internet i WhatsApp i que poden arribar a afectar als tractaments mèdics.

Els pacients amb càncer, com la resta de la població que no té la malaltia, han de seguir una dieta equilibrada i variada que inclogui fruites, hortalisses, carns i peixos, però -insisteixen els especialistes- no existeixen dietes anticàncer.

Aquesta és una de les principals conclusions del primer Simposi "#CáncersinBulos" que s’ha celebrat a l’hospital Clínico San Carlos, en el qual representants de diverses societats científiques, organitzacions col·legials i pacients han coincidit que els bulos sobre el càncer s’estenen cada vegada de forma més ràpida a través de les xarxes socials i WhatsApp.

Per això, doctors com Raúl Córdoba, especialista en hematologia de l’hospital madrileny Fundación Jiménez Díaz, creuen que els malalts de càncer no haurien d’accedir a fòrums d’internet on els pacients intercanvien experiències. I on, segons el doctor, hi ha "moltíssimes referències sobre els superaliments, que ajuden a curar el càncer o a millorar les defenses perquè es pugui afrontar en temps totes les sessions de quimioteràpia."

Encara que la majoria, segons ha explicat a Efe Córdoba, són innocus, perquè només es tracta de dietes sanes, en alguns casos poden interaccionar amb el tractament mèdic i disminuir la seua eficàcia perquè pot fer que es destrueixi més ràpid el fàrmac o que augmenti la seua activitat i tingui efectes secundaris en el pacient. És el cas de l'herba de Sant Joan, disponible no només en farmàcies i parafarmàcies, sinó també als supermercats: una substància natural que indueix al fetge a què es degradin i destrueixin els medicaments, igual com ocorre amb el suc d’aranja o el de taronges amargues, segons aquest expert.

Les falòrnies sobre el càncer poden tenir conseqüències "funestes" i així ho adverteix també el doctor Julio Zarco, del Clínic, que assegura que a Espanya "ha augmentat la morbimortalitat en pacients que abandonen el tractament farmacològic i aposten per alguna pseudoteràpia sense fonament científic". D’allà la importància d’identificar i desmuntar les anomenades 'fake news' (notícies falses) en salut, i teories tan perilloses com que un conflicte emocional no resolt pot ser la causa d’un càncer. Una falòrnia que fa que els pacients se sentin, a més, culpables i que els "instigadors que les mantenen s’enriqueixin a compte d’això", segons Carlos Mateos, coordinador de la plataforma SaludsinBulos, que ha organitzat el simposi, i vicepresident de l’Associació d’Investigadors en eSalud (Aies).

També hi ha altres falòrnies relacionades amb objectes quotidians a què se’ls atribueix capacitat cancerígena, com que els sostenidors amb cèrcol poden produir càncer de mama, una cosa que desmenteix rotundament la ginecòloga María Herrera de la Muela, coordinadora de la unitat de patologia mamària del Clínic. "Els sostenidors amb cèrcols no són bons ni dolents -comenta a Efe la ginecòloga-. És veritat que moltes dones tenen dolors de mama crònics i aquests no són el millor perquè no subjecten bé, però no tenen res a veure amb el càncer de mama".

Però, qui està darrere d’aquests bulos?. Segons Mateos, és complicat saber que es mou darrere de tot això; de vegades respon a interessos, però altres vegades es propaguen perquè t’arriben a través d’algú de confiança i tu el reenvíes a molta gent "per si de cas és cert".
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre