SEGRE

RELIGIÓ REGISTRE DE LA PROPIETAT

A la llum el 'nou' patrimoni eclesiàstic

L’església de Vielha i el temple i la rectoria de Llimiana són alguns dels disset immobles que el bisbat d’Urgell hauria posat al seu nom || Lleida i Solsona continuen sense fer-ho públic

Imatge de la rectoria i l’església de Santa Maria de Llimiana, al Pallars Jussà.

Imatge de la rectoria i l’església de Santa Maria de Llimiana, al Pallars Jussà.J. MARTÍ

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’església de Santa Maria i la rectoria de Llimiana, l’església de Sant Miquel de Vielha i l’església de Sant Andreu de Casau són tres dels disset immobles que el bisbat d’Urgell hauria immatriculat (inscrit per primera vegada una propietat al registre) durant els últims anys aprofitant una modificació de la llei Hipotecària i que ha suscitat polèmica per la seua opacitat. La resta, dotze d’un total de disset, es troben al municipi de Montferrer i Castellbò i dos més pertanyen a la capital de la Val d’Aran, segons el programa Sense ficció que es va emetre ahir a TV3. El bisbat d’Urgell va reconèixer fa dos setmanes que havia posat edificis al seu nom, com va avançar SEGRE. Tanmateix, ahir ni va confirmar ni va desmentir quins ni quants són.

Les altres dos diòcesis lleidatanes, la de Lleida i la de Solsona, no han facilitat dades, encara que tot sembla indicar que han fet el mateix que la d’Urgell. L’arquebisbe, Joan Enric-Vives, va assegurar i que “el que era de l’Església, de les parròquies o de la diòcesi d’Urgell, ara s’ha inscrit. I si en algun lloc concret hi hagués hagut algun error, es podria esmenar”. També va afegir que “no s’ha pres res a ningú”.

L’arquebisbe d’Urgell va afirmar en una carta dominical que “no s’ha pres res a ningú”

L’alcalde de Vielha, Juan Antonio Serrano, va afirmar que “fa temps que es va fer una regulació d’esglésies i crec recordar que dos d’aquestes eren la de Sant Miquel i la de Casau”. Per la seua banda, l’alcalde de Llimiana, Josep Terré, va afirmar que documentalment no tenia constància però “donem per fet que el bisbat és el propietari. Fa una dècada, diòcesi i ajuntament van acordar la cessió de la rectoria al municipi per un termini de quaranta anys”.

També va afegir que, per a l’última reforma del temple, el consistori va aportar un total de 2.400 euros i el bisbat 2.400 més i la parròquia, 10.000 aproximadament. La diòcesi d’Urgell va dir que s’han immatriculat els immobles que “dels quals teníem el títol i no estaven registrats” i que no han rebut cap queixa. El bisbat de Lleida no es va manifestar respecte a aquesta qüestió i el del Solsona va afirmar que la relació d’immobles s’havia enviat a la Conferència Episcopal Tarragonina que, al seu torn, va declinar informar en aquest sentit i va afegir que la voluntat de fer pública la informació correspon a les mateixes diòcesis.

Béns de domini públic o de propietat privada? Una modificació de la llei Hipotecària va permetre a l’Església, entre el 1998 i fins al 2015, inscriure al seu nom béns de caràcter immemorial. La mateixa Conferència Episcopal Espanyola va afirmar que podien ser 40.000 immobles, després que es digués que el Govern central preparava un llistat i que en podria reclamar una part (uns 3.000) al considerar que es tracta de “béns de domini públic”. A més, algunes de les immatriculacions s’haurien fet en finques privades, com el cas d’ermites.

tracking