x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Polítics i xarxes socials destaquen el preocupant auge dels antivacunes

  • EFE
Actualitzada 01/01/2019 a les 10:45
Polítics i xarxes socials destaquen el preocupant auge dels antivacunes

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Polítics i xarxes socials destaquen el preocupant auge dels antivacunes

Els escèptics de les vacunes semblaven condemnats a ser una minoria extravagant després de segles en què aquestes van frenar epidèmies letals, però el moviment antivacuna ha ressorgit quan menys s’esperava, encoratjat per la difusió de falòrnies a les xarxes socials que alguns polítics creuen i van al davant.

El gran augment aquest any dels casos de xarampió al món, del 30% fins a 173.000 casos el 2018 segons l’Organització Mundial de la Salut, dóna un senyal d’alerta sobre els negatius efectes d’aquest moviment, renascut en els últims 20 anys i que per a l’OMS és clau en la reaparició de la malaltia en països d’Occident on es considerava cosa del passat, com Alemanya o Itàlia. Només en els primers sis mesos d’aquest any hi va haver a Europa 41.000 casos, més que els 24.000 registrats en tot 2017, i 17 de morts per una malaltia que, malgrat el seu baix nivell de mortalitat, pot causar seqüeles cròniques als que la pateixen, com a ceguesa.

L’auge d’aquests casos no pot atribuir-se només al moviment antivacunes, però coincideix en el temps amb aquest, i amb la seua repercussió en celebritats i gent amb capacitat d’influir, en un moment idíl·lic per a l’expansió de rumors a través de les xarxes socials i l’arribada de polítics que volen treure’n partit d’això.

Arguments ja refutats dels antivacunes, com que aquestes produeixen autisme o contenen nivells de mercuri nocius per a la salut, han produït per exemple que a Romania el nombre de nens inoculats hagi baixat del 90 al 80 % en tot just un lustre, i que el xarampió causés allà el 2016 i el 2017 una trentena de morts.

A Romania es va passar de 15 infeccions declarades el 2015 a més de 9.000 entre 2016 i 2017, i similars situacions podrien arribar a països propers com Itàlia, on el vicepresident Matteo Salvini és un reconegut escèptic de les vacunes i el Govern intenta frenar lleis que volen obligar a inocular a tots els menors. Malgrat l’alarmant augment de casos de xarampió al país transalpí, membres del Govern continuen sent reticents que segueixi endavant una iniciativa legal que requeriria als pares de cada nen presentar certificats oficials de la seua vacunació per poder escolaritzar-lo.

A Espanya, l’OMS considera que malalties com el xarampió estan totalment eradicades ara per ara -tret de casos puntuals arribats de l’exterior- però preocupa tanmateix aquest 3% de nens els pares dels quals no els porten a vacunar per raons religioses o ideològiques, que equival a entre 80.000 i 150.000 menors.

Als Estats Units, el president Donald Trump va esmentar a la seua polèmica campanya electoral la presumpta relació entre vacunes i autisme, i a les xarxes socials del país molts promotors d’aquestes idees són "bots" (codis maliciosos) russos amb l’objectiu de desestabilitzar, segons defensava un informe de la revista American Journal of Public Health.

L’escepticisme cap a les vacunes va nàixer gairebé amb el començament de l’aplicació d’aquestes a Occident al segle XVIII, quan les campanyes d’inoculació que va iniciar el pare de la immunologia, Edward Jenner, no van ser adequadament controlades ni els vacunats van ser degudament aïllats, la qual cosa va produir resultats adversos.

La millora de les tècniques de vacunació, sobretot al segle XX, va permetre eradicar o controlar eficaçment en regions senceres malalties antany altament contagioses i de vegades mortals com la verola, el tètanus, la tos ferina, la diftèria, la pòlio, la rubèola o les galteres, reduint els arguments dels antivacunes. Però la desaparició d’aquestes malalties en alguns països desenvolupats va produir el mateix abandó de campanyes de vacunació amb negatius resultats, com va ocórrer a Suècia, on un 60 % dels nens va tenir tos ferina entre 1979 i 1996, període en què les autoritats van decidir deixar de vacunar a menors contra ella. I l’escepticisme va renàixer el 1998 arran de la publicació d’un article del metge britànic Andrew Wakefield a la revista The Lancet que establia una relació entre l’autisme i la vacuna triple vírica (xarampió-galteres-rubèola).

La mateixa publicació va refutar l’article en considerar-ho fraudulent, però no ho va fer fins 2011, i les idees de Wakefield -que va deixar el Regne Unit per viure als EUA, on les seues idees tenien més gran suport- són rescatades de tant en tant per polítics i usuaris de xarxes socials.

Xifres aportades per l’OMS que parlen de 40 milions de vides salvades de la verola, o 16 milions de persones lliures de la paràlisi que crea la pòlio, no convencen els escèptics de tot signe polític, des de llibertaris que creuen en el dret a no ser vacunat a esquerrans que consideren que les inoculacions són només un gran negoci de gegants farmacèutics.
Comenta el contingut

Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre