Els nens amb més múscul en la infantesa tenen una millor funció pulmonar

Els nois i noies amb més múscul en la infantesa i l’adolescència desenvolupen una millor funció pulmonar, segons un estudi liderat per científiques de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que han fet un seguiment de gairebé 7.000 de menors del Regne Unit des que van nàixer. L’estudi, que publica aquest divendres la revista "American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine", també ha determinat que els nois, però no les noies, amb més percentatge de greix tenien una funció pulmonar més baixa.

La investigadora de l'ISGlobal Gabriela Prado ha explicat que "es tracta de la primera vegada que un estudi té en compte el múscul i el greix per separat i el seu impacte en la funció pulmonar". A més, segons Prado, fins ara cap estudi no havia reportat que els nivells de greix podien afectar la funció respiratòria. Si bé és cert que hi ha estudis anteriors que havien examinat l’associació entre la massa corporal total i la funció pulmonar, els seus resultats havien estat contradictoris. "Partíem de la hipòtesi que aquests resultats eren contradictoris perquè no distingien la composició corporal, no tenien en compte quina és la contribució del múscul i del greix a aquesta mesura", ha assenyalat Prado.

En l’estudi, les autores van combinar mesures corporals amb altres d’obtingudes utilitzant absorciometria de rajos X d’energia dual (DXA) per distingir entre múscul i greix. També van mesurar la funció pulmonar en nens i nenes als 8 i als 15 anys i van calcular el creixement que experimentava durant aquest període.

L’estudi va comptar amb 6.964 participants de la cohort de naixement del Regne Unit Avon Longitudinal Study of Parents and Children (Alspac), que compta amb més de 15.000 nens que han estat analitzats pràcticament cada any des del moment en què van nàixer.

Segons Prado, l’estudi ha revelat que tant en nens com en nenes, una massa de múscul més gran està associada amb més nivells i taxes de creixement de 'Capacitat Vital Forçada' (CVF), que és la quantitat total d’aire que una persona pot exhalar respirant el més profundament possible. També amb un 'Volum Espiratori Forçat' més gran (VEF) -quantitat d’aire que una persona pot exhalar amb força en un segon- i també més 'Flux Expiratori Forçat' -una mesura de la velocitat amb què surt l’aire dels pulmons.

Quant a la conclusió referent al greix, Prado creu que no és aplicable a les nenes perquè "en homes el greix es distribueix a la regió abdominal mentre que en les dones està més a la perifèria. En tenir ells més greix a l’abdomen, els pulmons tenen menys espai per agafar aire". Tanmateix, en nens i nenes uns nivells de greix més grans es van associar amb nivells més baixos de VEF i CVF, una mesura de la limitació de flux d’aire que sovint s’utilitza per diagnosticar l’asma i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC).

Les investigadores van ajustar la seua anàlisi a diversos factors que podrien esbiaixar els resultats, incloent el pes en nàixer, el tabaquisme matern durant l’embaràs i l’edat en què els nois i noies van assolir la pubertat, així com els nivells de funció pulmonar als vuit anys.

L’estudi ha determinat que la composició corporal en la infantesa i en l’adolescència té importants implicacions en investigació i en salut pública, però no aporta solucions sobre quines activitats s’han de dur a terme per millorar la funció pulmonar. "Amb la informació que nosaltres tenim no podem dir exactament quines activitats específicament han de fer els nens per tenir més múscul, però sí que és important que facin exercici físic", ha detallat Prado. "Les estratègies de salut pública que promoguin estils de vida saludables poden millorar la funció pulmonar i reduir la mobilitat respiratòria en la vida adulta, però no només s’han de reduir el pes, sinó també reduir el greix i augmentar el múscul", ha conclòs la investigadora.