Mobilització a Lleida per salvar els centres de treball de discapacitats

Ni la pluja ni el fred. Res va poder frenar ahir que un miler de persones, usuaris i treballadors d’entitats que atenen persones amb discapacitat de Ponent, unissin les veus per reclamar més finançament i poder salvar els onze Centres Especials de Treball (CET) que hi ha a la província. Una multitudinària concentració davant de la delegació del Govern a Lleida convocada per la Federació Allem, que agrupa disset entitats, per denunciar que estan en perill 650 llocs de treball de persones amb especial dificultat davant de la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i la congelació dels ajuts públics. Sota lemes com “No ens oblideu”, “Volem treballar” o “Salvem els CET”, van denunciar que arrosseguen una situació “insostenible” des de fa deu anys amb retallades i finançament congelat, cosa que afecta més de 2.300 usuaris i més de 1.500 professionals a la província. Sobre aquesta qüestió, Jordi Morillas, gerent d’Acudam i portaveu d’Allem, va recordar que els CET tenen “una funció social molt important”, ja que proporcionen “feina i salari digne” a persones que no serien contractades per empreses ordinàries. Segons Morillas, el Govern central ha aprovat un increment del 22 per cent del salari mínim, fet que va qualificar d’“extraordinari”, però que posa en risc la competitivitat i estabilitat d’aquests centres al no poder assumir-ho sense ajuda. De fet, les entitats no estan aplicant l’increment de l’SMI, que ara és de 900 euros. Pel que fa al cas de Lleida, té un impacte d’1,5 milions d’euros, per la qual cosa demanen a l’Estat que es comprometi a pagar la meitat d’aquest increment i que la Generalitat aporti el 25 per cent restant. “No ens poden deixar oblidats ni congelats”, va reclamar Morillas. Les entitats lleidatanes es van afegir d’aquesta maenra a les mobilitzacions convocades a tot Catalunya per alertar que són “a la corda fluixa”.

Entitats veuen “insuficient” els 7,5 milions anunciats pel Govern Maria Teresa Bresco va ser una de les persones que van participar ahir en la lectura del manifest de les entitats de discapacitat. Bresco va explicar que el seu fill és usuari d’Aspros, a Sudanell, i que per la feina rep un sou que “el fa sentir-se útil”. “Ell no coneix el valor dels diners, però l’il·lusiona arribar a casa i poder donar-me els quatre euros que li donen cada setmana. Què passarà si les entitats no poden mantenir aquests llocs de treball?”, va lamentar aquesta mare. Presco va qualificar d’“injust” que el seu fill pugui perdre aquest salari. “Aquesta situació causa inseguretat entre les famílies”, va afirmar. Per la seua part, Teresa Alès, usuària del CET de l’Associació Alba de Tàrrega, va assegurar que la feina li ha permès “llibertat i autonomia” i va mostrar preocupació perquè la pujada dels costos es repercuteixi als preus dels productes. “Si és així, els clients se n’aniran”, va dir.