x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

De mare només n'hi ha una?

Actualitzada 11/02/2019 a les 12:07
Més de 3.000 parelles de Lleida conviuen amb fills no comuns, un 36% més que el 2014. Són les anomenades “famílies enllaçades”, un fenomen social a l’alça. Una associació, amb presència a Ponent, reivindica el paper dels “pares i mares afins” i demana trencar estereotips, sobretot a l’escola. També augmenten les famílies monoparentals.
Caterina i Harvy             es van conèixer a Nicaragua i viuen         a Castellserà.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Caterina i Harvy es van conèixer a Nicaragua i viuen a Castellserà.

SEGRE

Un total de 3.100 parelles de les comarques de Lleida conviuen amb fills no comuns que un dels dos membres aporta d’una relació anterior. Són algunes de les anomenades “famílies enllaçades”, que sorgeixen d’unir “dos o més realitats familiars”, segons la definició de Berta Rubio, presidenta d’Associació d’Atenció a la Diversitat Familiar. És un fenomen social a l’alça. Només a Lleida, han augmentat un 36% des del 2014. També creixen les famílies monoparentals. A la província n’hi ha 17.200, un 16% més que fa cinc anys.

Berta Rubio explica que va posar en marxa aquesta associació fa nou anys, quan ella mateixa va comprovar que la seua realitat familiar no apareixia a cap llibre de text, ni en contes infantils, “ni es tenia en compte a l’escola”. Matisa que “sense mala fe” s’organitzen activitats excloents. “Els meus fills no sabien què fer amb l’arbre genealògic que havien de complementar al col·legi. Estava pensat per a nens amb quatre avis, dos pares i germans de pare i mare.” Però hi ha moltes altres fórmules: només pare, només mare, dos pares, dos mares, pare o mare amb nova parella que, al seu torn, té fills, germans només de pare o només de mare... “Cal oblidar-se dels estereotips i tenir en compte tots els models de família.”

 


Es desterren conceptes com ara ‘padrastre’ o ‘madrastra’ per ‘pares afins’ o fins i tot ‘papus’

 

Les anomenades “famílies enllaçades” es van fer visibles fa poc més d’un any arran de la polèmica pels títols oficials de família nombrosa. L’administració entenia que només es podia beneficiar una unitat familiar dels descomptes, “però no es va tenir en compte que els fills de famílies enllaçades tenen dos cases, dos unitats familiars”.

En positiu
Fins ara, a les famílies enllaçades se les coneixia com a “reconstituïdes”, però era un terme “que només tenia en compte l’adult, que construeix una nova relació”, segons assenyala la psicòloga Rosa Maria Pérez. “M’agrada molt més el concepte famílies enllaçades perquè és positiu, parla d’afectes, de llaços que uneixen diverses persones més enllà dels vincles sanguinis i, sobretot, perquè em sembla un concepte que dóna visibilitat als fills d’aquestes famílies”, afegeix.

Berta Rubio subratlla que també s’han desterrat paraules com madrastra o padrastre, per les seues connotacions negatives, i s’han substituït per conceptes com pare o mare afí, i fins i tot per altres apel·latius més col·loquials, com el genèric papus.

La presidenta de l’Associació d’Atenció a la Diversitat Familiar reconeix que no sempre és fàcil l’encaix, però creu que “és bo que hi hagi altres persones que estimin els teus fills i se’n preocupin”.

Per a la psicòloga Rosa Maria Pérez, és el més difícil d’aquesta equació. “Ens costa acceptar que els nostres fills puguin estimar altres persones.” Unes inseguretats que se sumen a la dificultat d’assimilar un canvi de rol secular.

El paper clau de l'escola
Per a Pérez, el paper de l’escola és molt important per avançar. “Hi ha petits detalls que poden marcar la diferència. Si se celebra el dia del pare, per exemple, cal saber que hi haurà alumnes que no en tenen. O que en tenen dos.”

També desterra el mite que tenir dos cases sigui dolent per als menors. “Reconec que he canviat d’opinió amb els anys”, assegura, però no és “complicat” sinó “complex”. En aquest sentit, assegura que l’important “és l’organització” i acceptar “que els models canvien”. Posa com a exemple que la vida ja no és “lineal”. “Abans succeïa tot en un ordre: festeig, casament, casa, fills... Ara s’alteren molts d’aquests factors.”

La família i un més
També ha canviat el concepte de famílies nombroses. A les comarques de Lleida n’hi ha 4.600 que tenen tres o més fills, gairebé mil menys que fa cinc anys. Tanmateix, han augmentat els títols oficials de família nombrosa que atorga la Generalitat, un total de 7.156.

Cal tenir en compte que aquests títols són per a famílies nombroses, però també monoparentals i/o per a fills amb alguna discapacitat.

La foto final de les famílies lleidatanes del segle XXI és molt lluny dels tòpics publicitaris dels anys setanta. Pare, mare i fills continuen sent un model de família. Però només un dels altres molts models existents. La societat ha canviat més ràpid que les lleis.
 

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre