HISTÒRIA HOMENATGES
Homenatge a la II República
Dos-centes persones es reuneixen al cementiri de Lleida per recordar les víctimes del franquisme || Demanen un acte unitari
Els assistents a l’acte per recordar els que van morir defensant la Segona República.
El mur del cementiri que recorda les prop de 500 víctimes de la repressió franquista a Lleida va reunir aquest diumenge unes 200 persones en record dels que van morir defensant la Segona República en el 88 aniversari de la seua proclamació. Van participar diverses entitats com el Centre Excursionista de Lleida, l’Associació de la Batalla del Segre, l’Associació de Dones de Lleida, l’Ateneu Popular de Ponent, entre altres organitzacions i personalitats. Abans, una vintena d’assistents del PCPC Ponent van fer el seu reconeixement a les víctimes del feixisme al mateix lloc. Els promotors de l’acte, el grup per a la Memòria Històrica del Centre Excursionista, van incidir en la necessitat de celebrar tots junts aquesta efemèride en un acte que hauria d’haver organitzat per la Paeria com una de les impulsores del record de tantes persones que van morir pel règim legalment establert. Tots els discursos es van centrar en la necessitat de “trencar el silenci” imposat pels guanyadors d’una guerra civil declarada per militars revoltats, que van prolongar la por i van propiciar una dels episodis més negres de la història d’Espanya. A més, hi va haver un reconeixement no només per a tots els morts que han aconseguit un repòs digne i un reconeixement en monuments funeraris, sinó per als milers de persones que encara estan a les cunetes de tantes carreteres de la geografia encara per aparèixer. “Queda molt dol per passar a una democràcia irreal, però hem d’avançar en nom seu” van ser algunes de les frases dels discursos. També hi va haver un record per a Neus Català, una de les última supervivents de l’horror nazi i activista en contra del franquisme i el nazisme, que va morir dissabte. També va participar l’alcalde de Salàs, Francesc Borrell, en nom de tots els morts i respresaliats del Pallars.
L’acte va finalitzar amb un recorregut per tots els espais dedicats a la memòria històrica dels morts en la contesa i amb la petició que l’ajuntament repari aquests espais en els quals no s’ha actuat des de fa deu anys.
