SEGRE

Els nens són víctimes de la meitat de les denúncies per agressió sexual

Els nens són víctimes de la meitat de les denúncies per agressió sexual

Els nens són víctimes de la meitat de les denúncies per agressió sexualEFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La meitat de les denúncies per agressió sexual a Espanya té com a víctimes a infants i això que només arriben a conèixer-se un 15% dels abusos a menors, un problema que només es visibilitza quan passen casos com el de la jove de 14 anys que es va penjar de l’estenedor per evitar que el seu pare la violés. Organitzacions de defensa de la infantesa consultades per l'agència Efe coincideixen en la urgència d’aprovar la llei de Protecció Integral davant la violència contra els nens -paralitzada pel final de legislatura- i fer-ho en els 100 primers dies del nou Govern, perquè el sistema actual no garanteix la protecció dels menors davant de qualsevol tipus de violència.

Les últimes víctimes mortals d’una dels tipus de violència que pateixen els menors, la masclista, han estat el jove de 15 anys assassinat pel seu pare a Andorra (Terol) i el nen d’11 anys de Beniel (Múrcia) també assassinat pel seu progenitor com una forma de revenja cap a la seua mare. Però hi ha moltes més víctimes invisibles els casos de les quals, la majoria, mai no es coneixeran, alerta Carmela del Moral, analista jurídica de drets d’infantesa de Save the Children. "Ens preocupa que només el 15 per cent dels casos arriben a la policia o es denuncien, amb la qual cosa les dades conegudes serien només la punta de l’iceberg d’una realitat molt més gran".

Segons les últimes dades de l’Anuari Estadístic del Ministeri de l’Interior, el 49 % del total de denúncies de violència sexual té com a víctimes a un menor d’edat, destaca l’experta. Com va ocórrer amb la nena que fugint del seu pare es va penjar a l’estenedor, "els nens no denuncien per por i és que en la gran majoria dels casos l’agressor és de l’entorn de confiança del nen i fins i tot del familiar directament". "Portem anys demanant la llei i lluitant perquè s’aprovi perquè el sistema actual no protegeix a la infantesa el que devia, falta un marc de protecció complet", insisteix.

Què falla? "Hi ha una gran deficiència en prevenció, en detecció i en la judicialització dels casos, comptem amb professionals que no tenen les eines per detectar i en molts casos per denunciar els casos de violència contra la infantesa, tenim molts nens que no coneixen els seus drets i que no saben on denunciar i els sistemes no estan adaptats per a ells presentin aquesta denúncia", enumera l’experta de Save the Children.

La tramitació de l’avantprojecte de llei Orgànica de protecció Integral a la Infantesa i l’Adolescència davant la violència, que ja havia rebut l’informe del Consell del Poder Judicial, s’ha quedat parada per la situació política, encara que segons l’experta, si el Consell d’Estat enviés el seu informe, l’Executiu en funcions podria seguir amb l’aprovació del projecte de llei per a la seua remissió al Parlament.

La llei inclou la modificació d’onze lleis per convertir la infantesa en un bé col·lectiu d’especial protecció, situant als menors com a titulars de drets subjectius, i estableix el deure de qualsevol persona que adverteixi una situació de desprotecció, risc o violència sobre un menor a comunicar-ho. "Es necessiten ja accions i un compromís tant del Govern com de la resta dels partits, perquè no es pot utilitzar aquesta llei com una arma política d’estira-i-arronsa una vegada que arribi al Congrés", opina Del Moral.

Des de la Plataforma d’Infantesa, Almudena Escorial reclama que la seua aprovació "sigui prioritària i que el seu debat parlamentari sigui ràpid i àgil perquè s’aprovi el 2020". "La llei incidirà en la prevenció que falla molt a Espanya i en altres mesures, però sobretot és necessari aquest canvi de mentalitat que portarà la llei", assenyala. Destaca la importància de "canviar aquesta percepció cap a la violència que hi ha a Espanya, la violència de la infantesa roman oculta, no es vol entrar de vegades i hi ha una certa tolerància". "Cal canviar aquest paradigma i aquesta falta de conscienciació de rebuig que la violència mai no és tolerable ni justificable, no pot ser una eina educativa", afegeix.

Per a la responsable d’incidència política de la Plataforma d’Infantesa, és essencial "la formació dels professionals que incideixen en els nens i crear entorns de protecció perquè es pugui identificar i protegir millor els nens". "El primer obstacle és la denúncia, però després la violència troba més obstacles, com el sistema judicial que no està adaptat als nens; és necessari que els sistemes judicials s’adaptin als seus ritmes perquè el seu pas pel sistema judicial no els revictimitzi". L’experta coincideix que el "sistema té moltes mancances". "Existeix un sistema de protecció que dóna resposta, però el problema és que no és una resposta integral amb totes les eines perquè s’entengui els nens i s’adoptin mesures de manera urgent". "Ha de ser una qüestió prioritària dels primers cent dies del Govern adoptar mesures perquè la llei es pugui tramitar", insisteix. "Queden molts espais que no són segurs i deuen ser-ho, com els col·legis o els centres esportius i de lleure", conclou l’especialista d’infantesa.

tracking