Vida saludable fins als 66 anys

Analitzar com moren els catalans perquè aquesta qüestió deixi de ser un tabú i les persones puguin afrontar l’etapa final de la vida amb dignitat. Aquest és l’objectiu del nou Observatori de la Mort, una iniciativa pionera impulsada per l’Agència de Qualitat i Avaluacions Sanitàries de Catalunya a instàncies del departament de Salut i el Parlament. A més de ser un espai de reflexió i debat sobre les actuacions que s’han de portar a terme en el procés de la mort, l’Observatori elaborarà estudis específics sobre el final de la vida en àmbits concrets o en segments de la població que, per la seua vulnerabilitat, requereixen exàmens particulars.

Segons assenyalen les dades del departament de Salut de la Generalitat, cada hora moren set persones a Catalunya. Homes i dones viuen una mitjana d’edat semblant en bones condicions de salut (66,5), encara que l’esperança de vida de les lleidatanes és més alta −85,7 anys en el cas de les dones i 80,7 per als homes−.

El Govern català vol crear un espai de reflexió i debat perquè aquesta qüestió deixi de ser tabú

Així mateix, a la província de Lleida l’any passat es van registrar un total de 858 defuncions més que naixements. I és que, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2018 van perdre la vida un total de 4.340 lleidatans i en van nàixer 3.482.

“Creiem que les persones no només tenen el dret, sinó que també han de tenir la capacitat, les eines i els coneixements adequats per dir com volen que sigui aquest final de la vida”, va explicar en aquest sentit la consellera de Salut, Alba Vergés, alhora que va apuntar que “volem un sistema que respecti les decisions de les persones, que les tracti amb dignitat segons els seus diferents valors”. En aquesta mateixa línia, la consellera va anunciar que aquest mes es posarà en marxa a través d’internet “una nova eina de decisions compartides al final de la vida”.

Rècord a Ponent de documents de voluntats anticipades

Més de 3.570 lleidatans han firmat en el dia d’avui un testament vital perquè, en cas que arribés el moment de no poder expressar la seua voluntat per si mateixos, no se’ls allargui la vida de forma artificial. És el que també es coneix com a document de voluntats anticipades, que pot registrar-se en qualsevol centre sanitari i al departament de Salut. Al document s’explica al metge o a les persones que es cuidaran del signant com vol que sigui la seua mort, en el marc de l’ordenació jurídica, ja que a Espanya l’eutanàsia activa no és legal. Segons assenyalen les últimes dades de la conselleria de Salut, que ja va publicar SEGRE, l’any passat es van registrar un total de 885 testaments vitals nous a les comarques lleidatanes respecte a l’any anterior. En relació amb el conjunt de Catalunya, actualment hi ha més de 79.900 documents de voluntats anticipades vigents al conjunt de Catalunya, amb una mitjana de vint-i-cinc de nous al dia.

El mes de juny passat, el Parlament va aprovar demanar de nou al Congrés que despenalitzi l’eutanàsia en casos concrets. Es tracta d’una proposició de llei que ja es va traslladar a Madrid la legislatura passada, però que va decaure per l’avançament electoral. Així mateix, s’ha de recordar que el Govern ja va anunciar que impulsaria una llei catalana d’eutanàsia i suïcidi assistit, elaborada per consens entre els grups parlamentaris, que regularà “com” s’aplica i en quines circumstàncies, alhora que continuarà promovent al Congrés la despenalització.

Per la seua banda, la plataforma Change.org va entregar el passat dia 12 de juliol al Congrés dels Diputats un milió de firmes recollides per tres iniciatives per demanar la legalització de l’eutanàsia sota el text “ningú vol morir. Nosaltres no estem defensant la mort en si mateixa, estem defensant la vida, la vida sense sofriment”.