Aquestes són les principals causes d'ennuegada en nens

La presència de cossos estranys en la via respiratòria del nen no és una patologia freqüent, però quan passa pot tenir conseqüències greus, inclosa la mort, ha alertat la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), que recorda que cal tenir especial precaució amb els nens entre 1 i 4 anys, i, encara que amb menys incidència, amb els nens d’entre els 9 i 12 anys.

La mortalitat per aquesta raó s’ha xifrat en 9 casos per cada 1.000 accidents per cossos estranys respiratoris en nens. Concretament, durant l’any 2000, va ser la causa de 160 morts i de més de 17.000 consultes als serveis d’urgències en nens menors de 14 anys als Estats Units. Així mateix, la mort per asfíxia secundària a aspiració de cossos estranys és la quarta causa més comuna de mort accidental als Estats Units i la segona causa de mort domèstica, que a més, és evitable. Aquestes dades de mortalitat són clarament inferiors als d’èpoques anteriors a causa del desenvolupament de les tècniques de broncoscopia, els mètodes de diagnòstic radiològics, l’educació sanitària i la col·laboració dels fabricants de joguets en el compliment de les normatives respecte a la mida i forma dels mateixos.

"No hi ha gaires dades d’incidència recents, però malgrat que el nombre de casos ha baixat gràcies a una conscienciació més gran dels metges i la família, tots els anys hi ha entre 3 i 10 casos als grans hospitals pediàtrics espanyols, de nens amb ingesta de cossos estranys en la via aèria", apunta el doctor Anselmo Andrés, pneumòleg pediatre i membre de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR).

La màxima incidència es presenta en menors de 3 anys i més freqüentment en homes. "Sabem que en aquesta franja d’edat, els cossos estranys ingerits solen ser fruita seca o llavors, així com també parts de joguets o pedres, mentre que al segon pic d’incidència entre els 9 i 12 anys, és més freqüent la ingesta de caputxons de bolígrafs, piles de botó o objectes metàl·lics," explica.

Els nens petits són el grup que més incidents pateix a causa de: la falta de molars que permetin una bona masticació, la tendència a introduir-se objectes a la boca i la falta de coordinació entre la deglució i el tancament de la glotis; així doncs la prevenció és fonamental per evitar aquests incidents.

Els efectes d’un cos estrany quan entra en la via aèria depenen de la seua forma i localització. Els objectes grans, redons o expandibles produeixen una obstrucció completa, mentre que els objectes de forma irregular permeten que passi l’aire al seu voltant, i l’obstrucció parcial pot en una fase inicial passar desapercebuda.

Quant a la localització, el cos pot quedar retingut a la laringe, la tràquea o el bronqui. Quan un cos estrany passa a la via aèria, l’organisme reacciona de forma automàtica, mitjançant la tos. La tos pot fer que l’objecte sigui expulsat solucionant el problema. Però pot passar que el cos estrany es fixi en algun punt del trajecte obstruint la respiració en major o menor grau i requereixi una intervenció mèdica d’urgència. De vegades l’objecte queda allotjat d’una manera que provoca un període sense símptomes que pot durar hores o setmanes, però durant el qual va produint una erosió o obstrucció que pot provocar des d’afonies i sibilancias fins pneumònia, atelèctasi o abscessos.

ÉS UNA URGÈNCIA PEDIATRICA

El doctor Andrés recorda que aspiració d’un cos estrany és una urgència pediàtrica que precisa d’un diagnòstic i tractament precoç. "Per evitar riscos és important sospitar aquesta patologia en nens en edat de risc, que presentin tos i dispnea d’instauració brusca. La seua sospita obliga a la realització d’una fibrobroncoscopia exploratòria i a extreure’ls mitjançant broncoscopia rigida o flexible", afegeix. Quan un nen arriba amb tos persistent, hipoventilació focal o un quadre de broncoespasme que no millora, el metge ha de pensar sempre en la possibilitat que existeixi un cos estrany allotjat en la via respiratòria.

Andrés assenyala que "l’exploració clínica pot ajudar en el diagnòstic, però aquesta pot ser normal quan es tracta de petits cossos estranys distals als bronquis pel que hem d’insistir en la sospita diagnòstica".

El següent pas seria la radiogràfica de tòrax en la qual és possible veure un objecte si aquest és metàl·lic, però que en almenys un 10-15% dels casos també resulta normal, pel que la recomanació és realitzar una fibrobroncoscopia exploratòria. "Quant al tractament d’elecció per a l’extracció de cossos estrany en la via aèria en nens és la broncoscopia rígida o la fibrobroncoscopia", conclou.