SEGRE

SOSTENIBILITAT FAUNA

La població d'un ocell en perill d'extinció repunta a Lleida

La població d’aquestes aus ha augmentat un 45% en un any a tot Catalunya i la majoria es localitzen al pla || Almenys una quinzena d’espècies d’au de la província es troben amenaçades

Imatge d’arxiu d’un milà reial rescatat pels Agents Rurals a Castelldans.

Imatge d’arxiu d’un milà reial rescatat pels Agents Rurals a Castelldans.AGENTES RURALES

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La població hivernal de milà reial, un ocell rapinyaire en perill d’extinció, ha crescut un 45 per cent a tot Catalunya l’últim any, segons el cens elaborat per la conselleria de Territori i Sostenibilitat i el pla de Lleida és el lloc que concentra el nombre d’exemplars més alt, amb 1.701 individus del total de 1.930 que s’han registrat a tot el territori català.

En aquest sentit, el gruix de població es concentra al terme municipal d’Alcarràs, amb 593 d’aquestes aus; seguit de Bellmunt d’Urgell (300), Ivars d’Urgell (224) i Lleida, amb 214. Juntament amb l’àguila cuabarrada, aquesta espècie és prioritària dins dels programes de conservació de la Unió Europea, ja que en els últims anys ha patit un descens significatiu a la resta del continent europeu. Des que la Generalitat va començar a censar el milà reial fa sis anys, la població pràcticament s’ha doblat. Fora del pla, també s’han observat algunes d’aquestes aus a Puigcerdà, Tremp, Montferrer i Castellbò, Baix Pallars i Orís. A la tardor, els milans reials emigren cap al sud, a àrees de cultius, obertes i humanitzades, a diferència d’altres aus rapinyaires més vinculades a espais forestals o de muntanya.

El gruix de població dels milans reials és a Alcarràs, Bellmunt d’Urgell, Ivars d’Urgell i Lleida

A les comarques lleidatanes viuen prop d’una quinzena d’espècies d’aus amenaçades, segons l’últim balanç del Llibre Roig de les Aus d’Espanya. Entre aquestes destaca la trenca (Lanius minor), el programa de reproducció de la qual es gestiona des del Centre de Fauna de Vallcalent. El 2017, es van produir noranta naixements d’aquesta varietat al centre lleidatà i al Zoo de Barcelona. D’aquests, un total de 79 exemplars van ser alliberats al medi natural. I és que, a més de rescatar i guarir els animals salvatges que per motius diversos han vist disminuïda la seua capacitat per viure en el seu hàbitat natural, el centre de Vallcalent treballa en la recuperació d’espècies protegides i la cria en captivitat, sempre amb l’objectiu d’afavorir la seua reinserció.

Pel que fa als ocells rapinyaires en perill d’extinció, en aquestes instal·lacions també gestionen programes de cria d’òlibes i trencalòs. Els principals factors d’amenaça d’aquestes espècies, segons el coordinador del centre de Vallcalent, Joan Alàs, “són la utilització de verins, la caça i l’espoli dels nius”. També influeix en la pèrdua de població les col·lisions dels exemplars contra torres elèctriques i la disminució de l’hàbitat natural a causa de l’activitat humana.

En aquest sentit, el seguiment anual de les parelles reproductores i el control en la utilització dels verins són algunes de les mesures per a la seua conservació.

Voltors de Vallcalent que volen a Israel

El Centre de Fauna de Vallcalent, que forma part d’un programa de col·laboració entre la Generalitat i l’Autoritat Israeliana de Parcs i Naturalesa impulsat el 2015, ha enviat a Israel al voltant d’un centenar de voltors en els últims cinc anys per evitar l’extinció d’aquest animal salvatge al país del Pròxim Orient. Entre els últims trasllats destaca el que va tenir lloc a finals de l’any 2018, quan el centre lleidatà va enviar en un avió des de la capital catalana deu d’aquests exemplars al país.

tracking