x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRADICIONS CARNAVAL

La Bruta celebra 25 anys a Torà

  • XAVIER SANTESMASSES
  • |TORÀ
Actualitzada 16/02/2020 a les 09:28

En honor a Maria Sala, que la va encarnar durant els primers anys de la recuperació del Carnaval || El procés presideix l’escena satírica amb uns peculiars magistrats i Guàrdia Civil

La Bruta, en primer pla, feta a imatge de Maria Sala, celebra aquest any el 25 aniversari.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La Bruta, en primer pla, feta a imatge de Maria Sala, celebra aquest any el 25 aniversari.

XAVIER SANTESMASSES
La Bruta, en primer pla, feta a imatge de Maria Sala, celebra aquest any el 25 aniversari.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La Bruta, en primer pla, feta a imatge de Maria Sala, celebra aquest any el 25 aniversari.

XAVIER SANTESMASSES
La Bruta, en primer pla, feta a imatge de Maria Sala, celebra aquest any el 25 aniversari.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La Bruta, en primer pla, feta a imatge de Maria Sala, celebra aquest any el 25 aniversari.

XAVIER SANTESMASSES

Torà va donar ahir el tret de sortida a la celebració del Carnaval amb la tradicional festa de la Llordera protagonitzada pels personatges del Bonic, la Bonica, el Brut i la Bruta. Aquesta última va celebrar ahir un emotiu vint-i-cinquè aniversari.

El pregó es va dedicar al judici del procés en clau satírica amb la Guàrdia Civil acompanyada de magistrats que van fer les delícies del públic. En total mitja dotzena d’actors locals que van dedicar a la plaça del Pati una part de l’obra a processar l’alcalde Magí Coscollola a l’entrada del seu nou mandat, i també, al coronavirus lligant-lo amb una plantació de droga d’uns asiàtics confiscada el passat.

 


Els vuit gegants de mans lliures estan fets a imatge de veïns entranyables de Torà

 

Abans d’iniciar el pregó l’actual Bruta, Carme Santamaria, va recordar de forma emotiva el quart de segle que compleix el gegant de mans lliures de la Bruta, feta a imatge de Maria Sala, que els primers anys de la recuperació del Carnaval encarnava el paper de la Bruta a la dansa de la festa. Santamaria va reivindicar els valors de la Bruta per al Carnaval, “lliure, divertida, extravertida i feliç, el millor llegat de Maria Sala que sempre serà la nostra Bruta”, va dir.

A partir del 1994 des de la factoria Casserres de Solsona es van anar creant els gegants de mans lliures que van donar un nou aire a la celebració, que fins avui segueix compaginant la dansa secular de la Llordera amb la posterior cercavila amb els gegants. Cal destacar els vuit gegants de mans lliures fets a imatge de veïns entranyables de la localitat.

Després de l’actuació teatral van començar a la mateixa plaça del Pati les danses dels quatre personatges i, posteriorment, una cercavila va portar el públic fins a la plaça de la Font, on van tornar a ballar al costat del monument del Brut i la Bruta. La festa va culminar al pavelló poliesportiu.

La Llordera és tradició secular

La festa de la Llordera o Carnaval del Brut i la Bruta ja està documentada a la població el 1750. Es basa en quatre personatges que ballen la dansa del Roser de Torà, que acompanyen dos violins. El Bonic i la Bonica, la ballen correctament i amb indumentàries de festa. Uns altres dos, el Brut i la Bruta, personatges bruts i esparracats, procuren destorbar. La tradició es va perdre el 1936. El 1990 els joves de la localitat la van recuperar i a partir del 1994 van introduir els gegants de mans lliures.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre