"El pare em va explicar l'horror de Mauthausen abans de morir"

“El meu pare no volia ni encendre la xemeneia de casa perquè li recordava l’olor de cendra que sentia quan era a Mauthausen.” Amb aquestes paraules va definir Joan Ocaña, fill d’un republicà d’Albacete deportat a aquest camp austríac, l’infern que va passar el seu pare, José Ocaña, mentre va estar pres. Durant la Guerra Civil, José Ocaña va ser oficial d’intendència de l’exèrcit republicà a Albacete i es va encarregar d’acollir els brigadistes que van viatjar fins a Espanya per lluitar contra el bàndol revoltat. Tanmateix l’esdevenir de la guerra va fer que s’hagués d’exiliar a França. Una vegada allà el 1939 es va enrolar en el 22 regiment de voluntaris per lluitar contra els nazis fins que la Gestapo el va atrapar i el va deportar a Mauthausen. «El comandant que va rebre el meu pare i la resta de presos a l’entrada del cap de concentració els va dir: “Entreu per aquesta porta però sortireu per les xemeneies”», va explicar Joan Ocaña. L’alliberament del camp va arribar el 1945, però atesa la situació política a Espanya, amb Franco al capdavant de l’Estat, la gran majoria d’espanyols van haver d’acabar exiliant-se a França. No va ser fins poc temps abans de morir, va explicar Ocaña fill, que el seu pare li va explicar totes les seues vivències, perquè les divulgués arreu i no s’oblidés la seua història.

D’altra banda, els passadissos dels claustres del Rectorat de Lleida acolliran fins al 29 d’abril l’exposició La Guerra Civil espanyola: Un conflicte fratricida. Són 126 fotografies que aporten una visió completa i àmplia del conflicte espanyol.

Homenatge a Conxita Grangé al Parlament

El Parlament de Catalunya va retre ahir un homenatge pòstum a la lleidatana Conxita Grangé, última supervivent catalana dels camps de concentració i extermini nazi, que va ser deportada a Ravensbrück l’any 1944 i va morir el 27 d’agost passat als 94 anys. Ho va fer durant un acte en memòria de les víctimes de l’Holocaust al qual van assistir nombroses associacions.