SEGRE

GUIA

L'assetjament 'de carrer' serà delicte

La nova llei de llibertat sexual elimina la diferència entre abús i agressió posant el focus en el consentiment || Modifica el Codi Penal i preveu fins a 15 anys de presó per violació greu

La titular d’Educació, Isabel Celaá, la portaveu, María J. Montero, i la d’Igualtat, Irene Montero.

La titular d’Educació, Isabel Celaá, la portaveu, María J. Montero, i la d’Igualtat, Irene Montero.ANDREA ZAMORANO/ACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Consell de Ministres va fer ahir el primer pas per aprovar l’avantprojecte de la llei de llibertat sexual, que castigarà amb la pena de presó d’1 a 4 anys qualsevol comportament sexual “que atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment” i inclou com a delicte lleu el denominat “assetjament de carrer”. Les condemnes per violacions aniran de 4 a 10 anys, encara que es podran elevar a 12 si es presenta una circumstància agreujant i a 15 si se’n presenten dos o més. Un dels pilars de la proposta d’Igualtat és que elimina la diferència entre abús i agressió. El text posa al centre dels delictes sexuals el consentiment de la víctima perquè no sigui necessària l’existència de violència o intimidació perquè sigui considerat una agressió. “S’entendrà que no existeix consentiment quan la víctima no hagi manifestat lliurement per actes exteriors concloents i inequívocs, conforme a les circumstàncies concurrents, la seua voluntat expressa de participar en l’acte”, segons van assenyalar fonts del ministeri d’Igualtat. D’aquesta forma, l’avantprojecte assumeix el conegut “només sí és sí”, reivindicació que es va evidenciar després de la polèmica sentència del cas de La Manada (vegeu el desglossament). En la proposta d’Igualtat també s’afegeixen “millores” en altres delictes com l’assetjament sexual (sol·licitar sexe en àmbit laboral, docent o de desigualtat provocant intimidació, hostilitat o humiliació greus), per al qual passen dels actuals 3 a 7 mesos o multa des dels 6 als 12 mesos, i fins a un màxim de 24 en els casos més greus. També s’introdueix el delicte d’“assetjament de carrer”, que es penarà amb localització permanent i treballs comunitaris fins a un mes o amb una multa. Pel que fa a l’assetjament reiterat, s’elimina de la redacció del Codi Penal el que hagi d’alterar “greument” la vida quotidiana de la víctima ja que, per a Igualtat, n’hi ha prou que l’alteri amb seguiments, contactes insistents o ús de les seues dades. Així mateix, el ministeri proposa elevar la pena en cas que la víctima sigui la dona o l’exparella de l’agressor.

Les mobilitzacions han donat els seus fruits

La reforma del Codi Penal impulsada pel Govern central naix de la mobilització de col·lectius feministes després de la polèmica sentència de La Manada, que va condemnar els cinc acusats per un delicte d’abús per una violació múltiple d’una jove durant els Sanfermines del 2016 i que després el Tribunal Suprem va elevar les penes al sentenciar per violació. També hi va haver mobilització al carrer després d’una sentència de l’Audiència de Lleida que qualificava com a abús sexual una violació a una jove a Vielha a la sortida d’una discoteca. El tribunal els va condemnar a quatre anys i mig de presó per abús però després el Tribunal Superior de Justícia va elevar la pena a 12 anys al considerar que va ser una agressió sexual a l’assenyalar que la víctima “va ser tractada com un ninot, a l’antull dels seus agressors”, i que va ser sotmesa a actes sexuals “en contra de la seua voluntat”. L’Audiència va apreciar que la víctima havia dit que no volia mantenir relacions, però que l’agressió es va produir sense intimidació, malgrat ser dos agressors. Mesos després, l’Audiència de Lleida va tornar a dictar una sentència polèmica després de castigar amb només dos anys de presó una violació en grup. En aquest cas, es tractava d’una jove amb discapacitat intel·lectual i va absoldre un tercer implicat al considerar que només va fer les fotos. Segons la sentència, la víctima va dir als agressors que paressin però, segons el tribunal, la seua resistència no va ser clara. En aquest cas, no hi va haver modificació de les penes. Amb la nova llei de llibertat sexual, els tribunals ja no hauran d’entrar a valorar si existeix violència o intimidació, ja que es considerarà una agressió sexual tot acte contra una dona que no hagi donat un consentiment explícit.

tracking