Sanitaris amb fills llancen un crit desesperat: Amb qui els deixem?

Tots els dies a les 8 de la tarda aplaudim els sanitaris. Aplaudiments que agraeixen, encara que la majoria ni tan sols arriben a les seues oïdes. Però potser més que ovacionis, el que necessiten és ajuda en les seues vides quotidianes. Molts tenen fills i, en no haver-hi ni col·legis ni guarderies oberts, no troben amb qui deixar-los quan surten a treballar.

Una problemàtica que afecta sobretot pares separats, famílies monoparentals, o en les quals els dos progenitors són sanitaris i treballen en un mateix torn.

La plataforma Voluntarios CODVID ha posat en marxa al seu perfil de Twitter una campanya per tractar de resoldre aquesta situació. Reclamen els ajuntaments i altres institucions que habilitin espais en els quals el personal sanitari pugui deixar els seus fills quan ells no poden fer-se càrrec.

"Sabem que molts ajuntaments ens llegeixen. És per això que els demanem que habilitin guarderies o col·legis perquè els fills dels sanitaris que ho necessitin puguin estar atesos durant les guàrdies dels seus pares. Ells ho donen tot per nosaltres, ajudin-los!", proposa aquesta plataforma en un tuit publicat aquest mateix dimecres.

Segons expliquen a Efe, "des del nostre perfil l’únic que podem fer és buscar voluntaris, però es complica amb l’afegit de ser fills de personal sanitari" pel temor del contagi en estar els seus pares més exposats al virus.

Per això, afegeixen, "estem escrivint a organismes i institucions, ajuntaments..." amb l’objectiu de provar de donar resposta a aquest problema.

Un crit desesperat davant de situacions com les que viu Mila García, infermera en un hospital de dia oncològic, segons diu en el seu perfil de Twitter. En aquesta xarxa social ha donat a conèixer el difícil que té trobar algú que es quedi amb les seues filles.

"Quan cap mainadera vol tenir cura de les teues filles perquè ets infermera i tenen por. Quan has d’anar a treballar tots els dies i no saps què fer amb les nenes. Algú ha previst una situació similar? Ja que això m’està passant a mi...", diu en un tuit que s’atansa als 900 m’agrada.

Algú li pregunta si no pot deixar-les amb el seu pare. És evident que no.

"El seu pare també treballa a Sanitat i viu en una altra ciutat. Aquest és el gran problema que tenim molts sanitarios...separats o junts. Si cap no pot quedar-se a casa, als nens qui els atén?", li respon Mila, plantejant un nou interrogant.

Molts col·legues es veuen reflectits en aquest SOS llançat a les xarxes.

"T’entenc. Metge, divorciada i sense família aquí; la noia continua venint mentre treballo, però la seua família no vol que vingui per por de contagi i no sé el que aguantarà la pressió", li confessa Irene.

La por. Els sanitaris són precisament el sector de població més afectat pels contagis. I això està portant-los conseqüències indesitjades. Com que alguns temin el contacte amb els seus fills.

Malgrat això, Mila, en conversa amb Efe, assegura que des que va fer pública la seua situació ha rebut nombroses mostres de solidaritat i diverses persones s’han ofert a cuidar-se de les seues filles. "La solidaritat de la gent està molt bé. És súper emotiu i no m’ho esperava. Gent que t’escriu i et diu: 'jo m’hi quedo'".

Tanmateix no creu que aquesta sigui la solució. "Són pedaços al final i no té per que dependre de la caritat de la gent".

Ella aposta més aviat per una solució des de les institucions perquè aquesta situació, "no serà només per a un mes, pot prolongar-se més". "I veurem si els nens tenen col·legi fins setembre", qüestió que no pocs pares els ronda al cap.

Per això considera que s’ha d’adoptar "un solució duradora en el temps. No sé que s’està fent en altres països, però no sóc jo la que ha de trobar les solucions", precisa.

Fa un mes es va obrir el compte de Twitter per estar informada. "I em va sorprendre veure moltes notícies sobre la falta de material sanitari, però cap sobre això". Una situació que afecta molts treballadors del seu sector.

"Vaig veure que no podia ser l’única amb aquest problema, però ningú no s’estava queixant. Han tractat d’apanyar-se amb el veí, amb l’avi o amb qui puguin", relata estranyada, si bé assegura que des que ella ho va fer públic molts dels seus col·legues s’han sumat i han exposat també les seues delicades circumstàncies personals per aquest motiu.

El que lamenta és que ha percebut "molt moviment de gent, de voler ajudar, però poc moviment" per part dels organismes que haurien de resoldre'l.

És el que diu en una de les seues respostes al seu ja famós tuit: "Crec que hi ha d’haver alguna manera que el govern atengui aquestes situacions concretes, igual que s’estan atenent otras...vamos a intentar donar-li més difusió i que arribi on ha d’arribar".