Els passejos terapèutics, una necessitat

Ansietat, incertesa i irritabilitat són alguns dels efectes emocionals que poden provocar les restriccions de mobilitat per la crisi global del coronavirus, sobretot en les persones amb discapacitat intel·lectual.

Malgrat que el ministeri de Sanitat permet sortir al carrer a les persones amb diagnòstic d’espectre autista i conductes disruptives, diverses associacions han denunciat que els usuaris han estat increpats i insultats durant aquests passejos terapèutics. En un comunicat, la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual, Dincat, apel·la a la responsabilitat i la sensibilitat de la societat perquè aquests passejos “no són un caprici, sinó una necessitat”. Des de la federació, que agrupa 281 entitats socials de Catalunya que representen més de 30.000 persones, demanen que es garanteixin els seus drets i els dels acompanyants, ja que “s’ha de tenir més empatia i entendre la complexitat de la situació”.

En associacions com Aspros, un educador acompanya els usuaris en passejos de deu minuts

Alguns lleidatans amb nens amb diversitat funcional i trastorns de l’espectre autista han optat per sortir al carrer amb un braçalet blau per evitar els atacs verbals des dels balcons. “Hi ha pares que no volen posar als fills distintius perquè creuen que és una forma de discriminació, mentre que altres, que sí que els el posen, també han rebut insults durant els passejos terapèutics”, explica Rous Martínez, directora de l’Associació Esportiva Pibody, que afavoreix a Lleida la inclusió en l’esport de persones amb necessitats educatives especials. Assegura que “tots tenim por de sortir al carrer perquè no volem contagiar-nos però, després de dos setmanes, sortir a prendre una mica d’aire és una mesura necessària per preservar la salut dels petits i els joves amb autisme”.

En aquesta línia s’expressa també el director executiu d’Aspros, Enric Herrera, que explica que “ens neguem a portar un braçalet que ens assenyali perquè creiem que no és la solució”. Herrera aposta per “promoure més responsabilitat social i empatia en una situació excepcional”, i destaca que “és una necessitat imperiosa que està reconeguda per llei, i si no fos així seríem els primers a quedar-nos a casa”.

Com en altres entitats com el Grup Alba de Tàrrega, un educador acompanya un nombre reduït de persones amb discapacitat en passejos de vora deu minuts, seguint les mesures de seguretat recomanades pels sanitaris. Talma i Salut Mental de Ponent també defensen la finalitat terapèutica d’aquests passejos.