SEGRE

ESNOTICIA

Dos dones de Guissona de 105 i 103 anys han superat el Covid-19

Pepa Muixí i Clotilde Brau, que viuen a la residència || Van estar aïllades i confinades a les seues habitacions del centre i reconeixen que ho van passar malament

Pepa i Clotilde, de 105 i 103 anys, al jardí de la residència de Guissona.

Pepa i Clotilde, de 105 i 103 anys, al jardí de la residència de Guissona.FUNDACIÓ AGROPECUÀRIA DE GUISSONA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

“Superar el coronavirus és sempre una bona notícia perquè és un virus molt contagiós”, va destacar ahir el director de la residència de la Fundació Privada Agropecuària de Guissona, Joan Ruich. Això és indubtable, però si ho fas amb més de cent anys, la satisfacció és encara més gran.

Aquest és el cas de dos residents d’aquest centre de la Segarra, Pepa Muixí i Clotilde Brau, que han guanyat la batalla al virus amb 105 (el 30 de juny en compleix 106) i 103 anys, respectivament, com va avançar el diari Ara.

La seua història s’ha mediatitzat i la residència rep cada dia diverses trucades de mitjans de comunicació que volen conèixer-les, atès que s’han convertit en les persones més grans de l’Estat espanyol a superar el Covid-19 al costat d’una veïna d’Olot de 112 anys, Maria Branyas.

Ruich va explicar ahir a SEGRE que “les dos són asimptomàtiques encara que van donar positiu en el test”, ja que el centre va comprar pel seu compte proves PCR per fer-les als seus usuaris i actuar en cas que fos necessari. Després del resultat, “van estar totalment confinades i aïllades a les seues habitacions amb unes dècimes de febre, molt baixa, durant un parell de dies”, va detallar el director del centre geriàtric. En declaracions a TV3, tant Muixí com Brau van reconèixer que ho havien passat malament, amb una mica de febre i tos. Muixí va explicar que “estàvem tancades en una habitació, avorrides, però mira, ara estic bé, em sento bé. Les cames em fan una miqueta de mal, però la resta, els braços, el cos... Faig gimnàstica tots els dies. Fantàstic!”. Per la seua part, Brau va revelar que “he enyorat molt no veure els fills i he tingut i tinc por que ho agafin ells; això és el que més em preocupa”. Malgrat estar aïllades, van seguir en contacte diari amb els familiars per telèfon o videoconferència. Ara el virus ha quedat enrere per a elles i s’ha convertit en una més de les moltes vivències d’aquestes lluitadores, que ja han recuperat la rutina a la residència de la Fundació Privada Agropecuària de Guissona. Muixí i Brau no entenen com pot ser que amb els avenços tecnològics i els bons metges que hi ha, encara no hi hagi una vacuna per al virus. Les dos van assegurar que elles ja han viscut la vida però desitgen que es trobi una vacuna per a les futures generacions.

tracking